NO ENTERRAR LA VIDA
La paràbola dels talents és segurament una de les més conegudes. Abans de sortir de viatge, un senyor confia els seus béns a tres treballadors. Els dos primers es posen immediatament a treballar. Quan el senyor torna, li presenten els resultats: tots dos han duplicat els talents rebuts. El seu esforç és premiat amb generositat, ja que han sabut respondre a les expectatives del seu senyor.
L’actuació del tercer empleat és estranya. L’únic que se li acudeix és «amagar sota terra» el talent rebut i conservar-lo segur fins al final. Quan arriba el senyor, li el lliura pensant que ha respost fidelment als seus desitjos: «Aquí tens el que és teu». El senyor el condemna. Aquest empleat «dolent i gandul» no ha entès res. Només ha pensat en la seva seguretat.
El missatge de Jesús és clar. No al conservadorisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la resposta activa a Déu. No a l’obsessió per la seguretat, sí a l’esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada sota el conformisme, sí al seguiment compromès a Jesús.
És molt temptador viure sempre evitant problemes i cercant tranquil·litat: no comprometre’ns en res que ens pugui complicar la vida, defensar el nostre petit benestar. No hi ha millor manera de viure una vida estèril, petita i sense horitzó.
El mateix passa a la vida cristiana. El nostre risc més gran no és sortir-nos dels esquemes de sempre i caure en innovacions exagerades, sinó congelar la nostra fe i apagar la frescor de l’evangeli. Cal preguntar-se què estem sembrant a la societat, a qui encomanem esperança, on alleugerim patiment.
Seria un error presentar-se davant Déu amb l’actitud del tercer servent: «Aquí tens el que és teu. Aquí hi ha el teu evangeli, el projecte del teu regne, el teu missatge d’amor als qui pateixen. L’hem conservat fidelment. No ha servit per a transformar la nostra vida ni per a introduir el teu regne al món. No hem volgut córrer riscos. Però aquí el tens intacte».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
