PREGUNTES D’ANY NOU
Avui comencem un «any nou». Com serà?, què espero jo del nou any?, quin desig de veritat?, què és allò que necessito?, a què dedicaré el meu temps més preciós i important?, quina cosa seria per a mi realment nova i bona en aquest any que avui comença?
Viuré de qualsevol manera, passant d’una ocupació a una altra, sense saber exactament què vull ni per a què visc, o aprendré a distingir el que és important i essencial d’allò que és secundari? Viuré de forma rutinària i avorrida, o aprendré a viure amb esperit més creatiu?
¿Seguiré aquest any allunyant-me una mica més de Déu o començaré a cercar-lo amb més confiança i sinceritat? ¿Continuaré un any més mut davant seu, sense obrir els meus llavis ni el meu cor, o brollarà per fi de la meva ànima malmesa una invocació petita, humil però sincera?
Viuré també aquest any preocupat només pel meu benestar o sabré preocupar-me alguna vegada de fer feliços els altres?, a quines persones m’acostaré?, sembraré en elles alegria, o encomanaré desànim i tristesa? Per on jo passi, ¿serà la vida més amable i menys dura?
Serà un any més, dedicat a fer coses i més coses, acumulant egoisme, tensió i nerviosisme o tindré temps per al silenci, el descans, l’oració i la trobada amb Déu?, em tancaré només en els meus problemes o viuré intentant fer un món més humà i més habitable?
¿Seguiré amb indiferència les notícies que dia a dia m’arribaran des dels països de la fam?, podré contemplar impassible els cossos destrossats de les persones de l’Iraq o els ofegats de les pasteres?, seguiré mirant amb fredor els que vénen fins a nosaltres buscant treball i pa? Quan aprendré a mirar els que pateixen amb cor responsable i solidari?
El «nou» d’aquest any no ens vindrà de fora. La novetat només pot brollar del nostre interior. Aquest any serà nou si aprenc a creure de manera nova i més confiada, si trobo gestos nous i més amables per conviure amb els meus, si desperto en el meu cor una compassió nova cap als que pateixen.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
