REORIENTAR
LA NOSTRA VIDA
No sempre és fàcil posar nom a aquest malestar profund i persistent que podem sentir en algun moment de la vida. Així m’ho han confessat en més d’una ocasió persones que, d’altra banda, buscaven «alguna cosa diferent», una llum nova, potser una experiència capaç de donar color nou al seu viure diari.
Ho podem anomenar «buit interior», insatisfacció, incapacitat de trobar alguna cosa sòlida que ompli el desig de viure intensament. Potser seria millor dir-ne «avorriment», cansament de viure sempre el mateix, sensació de no encertar amb el secret de la vida: ens estem equivocant en alguna cosa essencial i no sabem exactament en què.
De vegades, la crisi adquireix un to religiós. Podem parlar de «pèrdua de fe»? No sabem ja en què creure, res aconsegueix il·luminar-nos per dins, hem abandonat la religió ingènua d’altres temps, però no l’hem substituïda per res millor. Pot créixer llavors en nosaltres una sensació estranya: ens hem quedat sense cap eina per orientar la nostra vida. Què podem fer?
El primer és no cedir a la tristesa ni a la crispació: tot ens està cridant a viure. Dins d’aquest malestar tan persistent hi ha una cosa molt saludable: el nostre desig de viure quelcom una mica més positiu i menys postís, una mica més digne i menys artificial. El que necessitem és reorientar la nostra vida. No es tracta de corregir un aspecte concret de la nostra persona. Això vindrà potser després. Ara l’important és anar a l’essencial, trobar una font de vida i de salvació.
Per què no ens aturem a sentir aquesta crida urgent de Jesús a despertar-se? ¿No necessitem escoltar les seves paraules?: «Vetlleu», «adoneu-vos del moment que viviu», «és hora de despertar-se». Tots hem de preguntar-nos què és el que estem descuidant en la nostra vida, què és el que hem de canviar i a què hem de dedicar més atenció i més temps.
Les paraules de Jesús estan dirigides a tots i a cadascun de nosaltres: «Vigileu». Hem de reaccionar. Si ho fem, viurem un d’aquells rars moments en què ens sentim «desperts» des del més profund del nostre ésser.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
