LA VIDA COM UN REGAL
Gairebé tot ens convida a viure avui sota el signe de l’activitat, la programació i el rendiment. Hi ha hagut poques diferències entre el capitalisme i el socialisme. A l’hora de valorar la persona, sempre s’acaba mesurant-la per la seva capacitat de producció.
Es pot dir que la societat moderna ha arribat a la convicció pràctica que, per donar a la vida el seu veritable sentit i el seu contingut més ple, l’única cosa important és treure-li el màxim rendiment per mitjà de l’esforç i l’activitat.
Per això se’ns fa tan estranya i enutjosa aquesta petita paràbola, recollida per l’evangelista Marc, en què Jesús compara el «regne de Déu» amb una llavor que creix per si sola, sense que el pagès li proporcioni la força per germinar i créixer. Sens dubte és important el treball de sembra que realitza el pagès, però a la llavor hi ha alguna cosa que no li ha posat ell: una força vital que no es deu al seu esforç.
Experimentar la vida com un regal és probablement una de les coses que ens pot fer viure els homes i les dones d’avui de manera nova, més atents no només al que aconseguim amb la nostra feina, sinó també al que anem rebent de manera gratuïta.
Encara que potser no ho percebem així, la nostra major «desgràcia» és viure només del nostre esforç, sense deixar-se afavorir i beneir per Déu, i sense gaudir del que se’ns va regalant constantment. Passar per la vida sense deixar-se sorprendre per la novetat de cada dia.
Tots avui necessitem aprendre a viure de manera més oberta i més acollidora, en actitud més contemplativa i agraïda. Algú ha dit que hi ha problemes que no es resolen a base d’esforç, sinó que es dissolen quan sabem acollir la gràcia de Déu en nosaltres. Se’ns oblida que, en definitiva, com deia Georges Bernanos, «tot és gràcia», perquè tot, absolutament tot, està sostingut i penetrat pel misteri d’aquest Déu que és gràcia, perdó i acolliment per a totes les criatures. Així ens ho revela Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat