PER QUÈ TANTA POR
La barca en què van Jesús i els seus deixebles es veu atrapada per una d’aquelles tempestes imprevistes i furioses que s’aixequen al llac de Galilea al capvespre d’alguns dies de calor. Marc descriu l’episodi per despertar la fe de les comunitats cristianes, que viuen moments difícils.
El relat no és una història tranquil·litzadora per consolar-nos als cristians d’avui amb la promesa d’una protecció divina que permeti a l’Església passejar tranquil · la a través de la història. És la crida decisiva de Jesús per fer amb ell la travessa en temps difícils: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?».
Marc prepara l’escena des del principi. Ens diu que era «arribat el capvespre». Aviat cauran les tenebres de la nit sobre el llac. És Jesús qui pren la iniciativa d’aquella estranya travessia: «Passem a l’altra riba». L’expressió no és gens innocent. Els convida a passar junts, a la mateixa barca, cap a un altre món, més enllà del conegut: la regió pagana de la Decàpolis.
Tot d’una s’aixeca un fort huracà, i les onades trenquen contra la fràgil embarcació, inundant-la. L’escena és patètica: al davant, els deixebles lluitant impotents contra la tempesta; a popa, en un lloc una mica més elevat, Jesús dormint tranquil·lament amb el cap sobre un coixí.
Terroritzats, els deixebles desperten Jesús. No entenen la confiança de Jesús en el Pare. L’única cosa que veuen en ell és una increïble falta d’interès per ells. Se’ls veu plens de por i de nerviosisme: «Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?».
Jesús no es justifica. Es posa dret i pronuncia una mena d’exorcisme: el vent para de bramular i arriba una gran bonança. Jesús aprofita aquesta pau i silenci grans per fer-los dues preguntes que avui arriben fins a nosaltres: «Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?».
Què ens passa als cristians? Per què són tantes les nostres pors per afrontar aquests temps crucials i tan poca la nostra confiança en Jesús? ¿No és la por a enfonsar-nos el que ens està bloquejant? No és la recerca cega de seguretat la que ens impedeix de fer una lectura més lúcida, responsable i confiada d’aquests temps? Per què ens resistim a veure que Déu està conduint l’Església cap a un futur més fidel a Jesús i al seu Evangeli? Per què busquem seguretat en allò conegut i establert en el passat, i no escoltem la crida de Jesús a «passar a l’altra riba» per sembrar humilment la seva Bona Notícia en un món indiferent a Déu, però tan necessitat d’esperança?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
