FERIDES SECRETES
No coneixem el seu nom. És una dona insignificant, perduda enmig de la gentada que segueix Jesús. No gosa parlar amb ell com Jaire, el cap de la sinagoga, que ha aconseguit que Jesús vagi a casa seva. Ella no podrà tenir mai aquesta sort.
Ningú sap que és una dona marcada per una malaltia secreta. Els mestres de la Llei l’han ensenyat a mirar-se com una dona «impura», mentre tingui pèrdues de sang. S’ha passat molts anys buscant un guaridor, però ningú ha aconseguit curar-la. On podrà trobar la salut que necessita per viure amb dignitat?
Moltes persones viuen entre nosaltres experiències semblants. Humiliades per ferides secretes que ningú coneix, sense forces per confiar a algú la seva «malaltia», busquen ajuda, pau i consol sense saber on trobar-los. Se senten culpables quan moltes vegades només són víctimes.
Persones bones que se senten indignes d’apropar-se a rebre Crist en la comunió; cristians pietosos que han viscut patint de manera insana perquè se’ls va ensenyar a veure com brut, humiliant i pecaminós tot allò relacionat amb el sexe; creients que, a la fi de la seva vida, no saben com trencar la cadena de confessions i comunions suposadament sacrílegues… No podran conèixer mai la pau?
Segons el relat, la dona malalta «havia sentit parlar de Jesús» i intueix que està davant d’algú que pot arrencar la «impuresa» del seu cos i de la seva vida sencera. Jesús no parla de dignitat o indignitat. El seu missatge parla d’amor. La seva persona irradia força guaridora.
La dona busca el seu propi camí per trobar-se amb Jesús. No se sent amb forces per mirar-lo als ulls: s’acostarà per darrere. Li fa vergonya parlar de la seva malaltia: actuarà calladament. No pot tocar-lo físicament: li tocarà només el mantell. No importa. No importa res. Per sentir-se neta n’hi ha prou amb aquesta confiança gran en Jesús.
Ho diu ell mateix. Aquesta dona no s’ha d’avergonyir davant de ningú. El que ha fet no és dolent. És un gest de fe. Jesús té els seus camins per guarir ferides secretes, i dir a aquells que el busquen:
«Filla, fill, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i amb salut».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
