SAVI I GUARIDOR
No tenia poder cultural com els escribes. No era un intel·lectual amb estudis. Tampoc posseïa el poder sagrat dels sacerdots del temple. No era membre d’una família honorable ni pertanyia a les elits urbanes de Seforis o Tiberíades. Jesús era un obrer de la construcció d’un llogaret desconegut de la Baixa Galilea.
No havia estudiat a cap escola rabínica. No es dedicava a explicar la llei. No li preocupaven les discussions doctrinals. No es va interessar mai pels ritus del temple. La gent el veia com un mestre que ensenyava a entendre i a viure la vida de manera diferent.
Segons Marc, quan Jesús arriba a Natzaret acompanyat pels seus deixebles, els seus veïns queden sorpresos per dues coses: la saviesa del seu cor i la força guaridora de les seves mans. Era el que més atreia a la gent. Jesús no és un pensador que explica una doctrina, sinó un savi que comunica la seva experiència de Déu i ensenya a viure sota el signe de l’amor. No és un líder autoritari que imposa el seu poder, sinó un guaridor que restableix la vida i alleuja el sofriment.
No obstant això, la gent de Natzaret no l’accepten. Neutralitzen la seva presència amb tota mena de preguntes, sospites i recels. No es deixen ensenyar per ell ni s’obren a la seva força guaridora. Jesús no aconsegueix apropar-los a Déu ni guarir-los tots, com hauria desitjat.
A Jesús no se’l pot entendre des de fora. Cal entrar en contacte amb ell. Deixar que ens ensenyi coses tan decisives com l’alegria de viure, la compassió o la voluntat de crear un món més just. Deixar que ens ajudi a viure en la presència amistosa i propera de Déu. Quan hom s’acosta a Jesús, no se sent atret per una doctrina, sinó convidat a viure d’una manera nova.
D’altra banda, per experimentar la seva força salvadora cal deixar-se guarir per ell: recuperar a poc a poc la llibertat interior, alliberar-se de pors que ens paralitzen, atrevir-se a sortir de la mediocritat. Jesús continua avui «imposant les seves mans». Només es guareixen els qui creuen en ell.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
