LA PAU DE DÉU
De poques paraules s’ha abusat tant com de la paraula «pau». Tots parlem de «pau», però el significat d’aquest terme ha anat canviant profundament allunyant-se cada vegada més del seu sentit bíblic. El seu ús interessat ha fet de la pau un terme ambigu i problemàtic. Avui, en general, els missatges de pau resulten força sospitosos i no aconsegueixen massa credibilitat.
Quan en les primeres comunitats cristianes es parla de pau, no pensen en primer terme en una vida més tranquil·la i menys problemàtica, que discorri amb cert ordre per camins d’un major progrés i benestar. Abans que això i en l’origen de tota pau individual o social hi ha la convicció que tots som acceptats per Déu malgrat els nostres errors i contradiccions, tots podem viure reconciliats i en amistat amb ell. Això és el primer i decisiu: «Estem en pau amb Déu» (Romans 5,1).
Aquesta pau no és només absència de conflictes, sinó vida més plena que neix de la confiança total en Déu i afecta el centre mateix de la persona. Aquesta pau no depèn només de circumstàncies externes. És una pau que brolla al cor, va conquerint gradualment tota persona i des d’ella s’estén als altres.
Aquesta pau és regal de Déu però és també fruit d’un treball no petit que pot prolongar-se durant tota una vida. Acollir la pau de Déu, guardar-la fidelment al cor, mantenir-la enmig dels conflictes i encomanar-la als altres exigeix l’esforç apassionant però no fàcil d’unificar i arrelar la vida en Déu.
Aquesta pau no és una compensació psicològica davant la falta de pau en la societat; no és una evasió pragmàtica que s’allunya dels problemes i conflictes; no es tracta d’un refugi còmode per a persones desenganyades o escèptiques davant d’una pau social gairebé «impossible». Si és veritable pau de Déu es converteix en el millor estímul per viure treballant per una convivència pacífica feta entre tots i per al bé de tots.
Jesús demana als seus deixebles que, en anunciar el Regne de Déu, el seu primer missatge sigui per oferir pau a tots: «Digueu primer: pau en aquesta casa». Si la pau és acollida, s’anirà estenent per les aldees de Galilea. En cas contrari, «tornarà» de nou a ells, però mai ha de quedar destruïda en el seu cor, ja que la pau és un regal de Déu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
