TORNAR A APRENDRE LA CONFIANÇA
Lluc i Mateu han recollit en els seus respectius evangelis unes paraules de Jesús que, sens dubte, van quedar molt gravades en els seus seguidors més propers. És fàcil que les hagués pronunciat mentre es movia amb els seus deixebles pels llogarrets de Galilea, demanant una mica de menjar, cercant acolliment o trucant a la porta dels veïns.
Probablement, no sempre rebien la resposta desitjada, però Jesús no es desanimava. La seva confiança en el Pare és absoluta. Els seus seguidors han d’aprendre a confiar com ell: «I jo us dic: Demaneu, i us donaran; cerqueu, i trobareu; truqueu, i us obriran». Jesús sap el que està dient perquè la seva experiència és aquesta: «el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren».
Si alguna cosa hem de tornar a aprendre de Jesús en aquests temps de crisi i de desconcert en la seva Església és la confiança. No com una actitud ingènua dels que es tranquil·litzen esperant temps millors. Menys encara com una postura passiva i irresponsable, sinó com el comportament més evangèlic i profètic de seguir avui Jesús, el Crist. De fet, encara que les seves tres invitacions apunten cap a la mateixa actitud bàsica de confiança en Déu, el seu llenguatge suggereix diversos matisos.
«Demanar» és l’actitud pròpia del pobre que necessita rebre d’un altre el que no pot aconseguir amb el seu propi esforç. Així s’imaginava Jesús als seus seguidors: com a homes i dones pobres, conscients de la seva fragilitat i indigència, sense cap rastre d’orgull o d’autosuficiència. No és una desgràcia viure en una Església pobra, feble i privada de poder. El deplorable és pretendre seguir avui Jesús demanant al món una protecció que només ens pot venir del Pare.
«Cercar» no és només demanar. És, a més, moure, donar passos per aconseguir alguna cosa que se’ns oculta perquè està encoberta o amagada. Així veu Jesús als seus seguidors: com «cercadors del regne de Déu i la seva justícia». És normal viure avui en una Església desconcertada davant un futur incert. El cas estrany és no mobilitzar-se per cercar tots plegats camins nous per sembrar l’Evangeli en la cultura moderna.
«Trucar» és cridar algú a qui no sentim a prop, però creiem que ens pot escoltar i atendre. Així cridava Jesús al Pare en la solitud de la creu. És explicable que s’enfosqueixi avui la fe de no pocs cristians que van aprendre a dir-la, celebrar-la i viure-la en una cultura premoderna. El lamentable és que no ens esforcem més per aprendre a seguir avui Jesús cridant Déu des de les contradiccions, conflictes i interrogants del món actual.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
