COMPTE AMB ELS DINERS
Jesús tenia una visió molt lúcida sobre els diners. La resumeix en una frase breu i contundent: «No es pot servir alhora Déu i el diner». És impossible. Aquest Déu que cerca amb passió una vida més digna i més justa per als pobres no pot regnar en qui viu dominat pels diners.
Però no es queda només en aquest principi de caràcter general. Amb la seva vida i la seva paraula s’esforça per ensenyar als rics de Galilea i als camperols pobres dels llogarets quina és la manera més humana d’«atresorar».
En realitat, no tothom podia aplegar un tresor. Només els rics de Sèpforis i de Tiberíades podien acumular monedes d’or i de plata. A aquest tresor se l’anomenava mammona, és a dir, diner que «està segur» o que «dóna seguretat». En els llogarets no circulaven aquestes monedes de gran valor. Alguns pagesos aconseguien algunes monedes de bronze o de coure, però la majoria vivia intercanviant-se productes o serveis en un règim de pura subsistència.
Jesús explica que hi ha dues maneres d’«atresorar». Alguns procuren d’acumular cada vegada més mammona; no pensen en els necessitats; no donen almoina a ningú: la seva única obsessió és acaparar més i més. Hi ha una altra manera d’«atresorar» radicalment diferent. No consisteix a acumular monedes, sinó en compartir els béns amb els pobres per «aplegar-se un tresor al cel», és a dir, davant Déu.
Només aquest tresor és segur i roman intacte en el cor de Déu. Els tresors de la terra, per molt que els anomenem mammona, són caducs, no donen seguretat i sempre estan amenaçats. Per això Jesús llança un crit d’alerta. Compte amb els diners, perquè «on teniu el tresor, hi tindreu el cor». Els diners atrauen el nostre cor i ens sedueixen perquè donen poder, seguretat, honor i benestar: viurem esclavitzats pel desig de tenir sempre més.
En canvi, si ajudem els necessitats ens anirem enriquint davant Déu, i el Pare dels pobres ens anirà atraient cap a una vida més solidària. Enmig d’una societat que té el seu cor posat en els diners, així i tot, és possible viure d’una manera més austera i més compartida.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
