CONFESSAR ELS NOSTRES PECATS
«Comença la Bona Notícia de Jesús, el Messies, Fill de Déu». Aquest és l’inici solemne i joiós de l’evangeli de Marc. Però, a continuació, de manera abrupta i sense cap advertiment, comença a parlar de la urgent conversió que necessita viure tot el poble per acollir el seu Messies i Senyor.
Al desert apareix un profeta diferent. Ve a «preparar el camí del Senyor». Aquest és el seu gran servei a Jesús. La seva crida no s’adreça només a la consciència individual de cadascú. El que busca Joan va més enllà de la conversió moral de cada persona. Es tracta de «preparar el camí del Senyor», un camí concret i ben definit, el camí que seguirà Jesús defraudant les expectatives convencionals de molts.
La reacció del poble és commovedora. Segons l’evangelista, deixen Judea i Jerusalem i marxen al «desert» per escoltar la veu que els crida. El desert els recorda la seva antiga fidelitat a Déu, el seu amic i aliat, però, sobretot, és el millor lloc per escoltar la crida a la conversió.
Allà el poble pren consciència de la situació en què viuen; experimenten la necessitat de canviar; reconeixen els seus pecats sense posar-se les culpes els uns als altres; senten necessitat de salvació. Segons Marc, «confessaven els seus pecats»i Joan«els batejava».
La conversió que necessita la nostra manera de viure el cristianisme no es pot improvisar. Requereix un temps llarg de recolliment i treball interior. Passaran anys fins que fem més veritat en l’Església i reconeguem la conversió que necessitem per acollir més fidelment Jesucrist en el centre del nostre cristianisme.
Aquesta pot ser avui la nostra temptació. No anar al «desert». Eludir la necessitat de conversió. No escoltar cap veu que ens convidi a canviar. Distreure’ns amb qualsevol cosa, per oblidar les nostres pors i dissimular la nostra falta de coratge per acollir la veritat de Jesucrist.
La imatge del poble jueu «confessant els seus pecats»és admirable. No necessitem els cristians d’avui fer un examen de consciència collectiu, a tots els nivells, per a reconèixer els nostres errors i pecats? Sense aquest reconeixement, és possible «preparar el camí del Senyor»?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
