ESCOLTAR JESÚS
El centre d’aquest relat complex, anomenat tradicionalment la «transfiguració de Jesús», l’ocupa una veu que ve d’un estrany «núvol lluminós», símbol que s’empra en la Bíblia per parlar de la presència sempre misteriosa de Déu, que se’ns manifesta i, a la vegada, se’ns oculta.
La veu diu aquestes paraules: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Els deixebles no han de confondre Jesús amb ningú, ni tan sols amb Moisès i Elies, representants i testimonis de l’Antic Testament. Només Jesús és el Fill estimat de Déu, el que té el seu rostre «resplendent com el sol».
Però la veu hi afegeix una mica més: «Escolteu-lo». En altres temps, Déu havia revelat la seva voluntat per mitjà dels «deu manaments» de la Llei. Ara la voluntat de Déu es resumeix i concreta en un sol manament: «Escolteu Jesús». L’escolta estableix la veritable relació entre els seguidors i Jesús.
En sentir això, els deixebles cauen per terra «plens de gran temor». Estan esglaiats per aquella experiència tan propera de Déu, però també espantats pel que han sentit: podran viure escoltant només Jesús, reconeixent només en ell la presència misteriosa de Déu?
Llavors, Jesús «s’acostà, els tocà i digué: Aixequeu-vos, no tingueu por». Sap que necessiten experimentar la seva proximitat humana: el contacte de la seva mà, no només la resplendor divina del seu rostre. Sempre que escoltem Jesús en el silenci del nostre ésser, les seves primeres paraules ens diuen: «Aixeca’t, no tinguis por».
Moltes persones només coneixen Jesús d’oïdes. El seu nom els resulta, potser, familiar, però el que saben d’ell no va més enllà d’alguns records i impressions de la infantesa. Fins i tot, encara que es diguin cristians, viuen sense escoltar al seu interior Jesús. I, sense aquesta experiència, no és possible conèixer la seva pau inconfusible ni la seva força per encoratjar i sostenir la nostra vida.
Quan un creient s’atura a escoltar en silenci Jesús, a l’interior de la seva consciència, escolta sempre alguna cosa com això:
«No tinguis por. Abandona’t amb tota senzillesa en el misteri de Déu. Amb la teva poca fe, n’hi ha prou. No t’inquietis. Si m’escoltes, descobriràs que l’amor de Déu consisteix a estar sempre perdonant-te. I, si creus això, la teva vida canviarà. Coneixeràs la pau del cor».
En el llibre de l’Apocalipsi es pot llegir això: «Mira, sóc a la porta i truco, si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva». Jesús truca a la porta de cristians i no cristians. Li podem obrir la porta o el podem rebutjar. Però no és el mateix viure amb Jesús que sense ell.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
