JESÚS ÉS DE TOTS
Una dona pagana pren la iniciativa d’acudir a Jesús, encara que no pertany al poble jueu. És una mare angoixada que viu patint amb una filla «maltractada per un dimoni». Surt a l’encontre de Jesús cridant: «Senyor, fill de David, tingues pietat de mi».
La primera reacció de Jesús és inesperada. Ni tan sols s’atura per escoltar-la. Encara no ha arribat l’hora de portar la Bona Notícia de Déu als pagans. Com que la dona insisteix, Jesús justifica la seva actuació: «Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel».
La dona no es fa enrere. Superarà totes les dificultats i resistències. En un gest audaç es prostra davant Jesús, deté la seva marxa i, de genolls, amb un cor humil, però ferma, li dirigeix un sol prec: «Senyor, ajuda’m».
La resposta de Jesús és insòlita. Encara que en aquesta època els jueus deien amb tota naturalitat «gossos» als pagans, les seves paraules resulten ofensives a les nostres oïdes: «No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets». Reprenent la seva imatge de manera intel·ligent, la dona s’atreveix de terra estant a corregir Jesús: «És veritat, Senyor, però també els gossets mengen les engrunes que cauen de la taula dels seus amos».
La seva fe és admirable. Segur que a la taula del Pare es poden alimentar tots: els fills d’Israel i també els «gossos» pagans. Jesús sembla pensar només en les «ovelles perdudes» d’Israel, però també ella és una «ovella perduda». L’Enviat de Déu no pot ser només dels jueus. Ha de ser de tots i per a tots.
Jesús es rendeix davant la fe de la dona. La seva resposta ens revela la seva humilitat i la seva grandesa: «Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols». Aquesta dona està descobrint a Jesús que la misericòrdia de Déu no exclou ningú. El Pare bo està per sobre de les barreres ètniques i religioses que tracem els humans.
Jesús reconeix la dona com a creient, tot i que viu en una religió pagana. Fins i tot troba en ella una «fe gran», no la fe petita dels seus deixebles, als quals recrimina més d’una vegada com «homes de poca fe». Qualsevol ésser humà pot acudir a Jesús amb confiança. Ell sap reconèixer la seva fe, encara que visqui fora de l’Església. Tots podran trobar en ell un Amic i un Mestre de vida.
Els cristians hem d’alegrar-nos que Jesús segueixi atraient avui tantes persones que viuen fora de l’Església. Jesús és més gran que totes les nostres institucions. Ell segueix fent molt de bé, fins i tot a aquells que s’han allunyat de les nostres comunitats cristianes.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
