QUÈ DIEM NOSALTRES
També avui Jesús ens dirigeix als cristians la mateixa pregunta que va fer un dia als seus deixebles: «I vosaltres, qui dieu que sóc?». No ens pregunta només perquè ens pronunciem sobre la seva identitat misteriosa, sinó també perquè revisem la nostra relació amb ell. Què li podem respondre des de les nostres comunitats?
Ens esforcem per conèixer cada vegada millor Jesús o el tenim «tancat en els nostres vells esquemes avorrits» de sempre? Som comunitats vives, interessades a posar Jesús en el centre de la nostra vida i de les nostres activitats o vivim estancats en la rutina i la mediocritat?
Estimem Jesús amb passió o s’ha convertit per a nosaltres en un personatge gastat al qual seguim invocant mentre en el nostre cor va creixent la indiferència i l’oblit? Els que s’acosten a les nostres comunitats, poden sentir la força i l’atractiu que té per a nosaltres?
Ens sentim deixebles de Jesús? Estem aprenent a viure amb el seu estil de vida enmig de la societat actual o ens deixem arrossegar per qualsevol reclam més desitjable per als nostres interessos? ¿Ens és igual viure de qualsevol manera o hem fet de la nostra comunitat una escola per aprendre a viure com Jesús?
Estem aprenent a mirar la vida com la mirava ell? ¿Mirem des de les nostres comunitats als necessitats i als exclosos amb compassió i responsabilitat o ens tanquem en les nostres celebracions, indiferents al patiment dels més desvalguts i oblidats: els que van ser sempre els predilectes de Jesús?
Seguim Jesús col·laborant amb ell en el projecte humanitzador del Pare o seguim pensant que el més important del cristianisme és preocupar-nos de la nostra salvació? Estem convençuts que la manera millor de seguir Jesús és viure cada dia fent la vida més humana i més joiosa per a tothom?
Vivim el diumenge cristià celebrant la resurrecció de Crist? ¿Creiem en Jesús ressuscitat, que camina amb nosaltres ple de vida? Vivim acollint a les nostres comunitats la pau que ens va deixar en herència als seus seguidors? Creiem que Jesús ens estima amb un amor que mai s’acabarà? Creiem en la seva força ressuscitadora? Sabem ser testimonis del misteri d’esperança que portem dins nostre?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
