SENSE ESPERAR RES A CANVI
Jesús està menjant convidat per un dels principals fariseus de la regió. Lluc ens indica que els fariseus no deixen d’espiar-lo. Jesús, però, se sent lliure per criticar els convidats que busquen els primers llocs i, fins i tot, per suggerir al que l’ha convidat a qui ha de convidar d’ara endavant.
És aquesta interpel·lació a l’amfitrió el que ens deixa desconcertats. Amb paraules clares i senzilles, Jesús li indica com ha d’actuar: «No hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni els teus parents, ni veïns rics». Però, ¿hi ha alguna cosa més legítim i natural que estrènyer llaços amb les persones que ens volen bé? No ha fet Jesús el mateix amb Llàtzer, Marta i Maria, els seus amics de Betània?
Jesús, alhora, li assenyala en qui ha de pensar: «Convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs». Els pobres no tenen mitjans per correspondre a la invitació. Dels esguerrats, coixos i cecs, res es pot esperar. Per això, no els convida ningú. ¿No és això una cosa normal i inevitable?
Jesús no rebutja l’amor familiar ni les relacions amistoses. El que no accepta és que siguin sempre les relacions prioritàries, privilegiades i exclusives. Als que entren en la dinàmica del Regne de Déu buscant un món més humà i fratern, Jesús els recorda que l’acollida als pobres i desemparats ha de ser anterior a les relacions interessades i els convencionalismes socials.
És possible viure de manera desinteressada? ¿Es pot estimar sense esperar res a canvi? Estem tan lluny de l’Esperit de Jesús que, de vegades, fins l’amistat i l’amor familiar estan mediatitzats per l’interès. No hem d’enganyar-nos. El camí de la gratuïtat és gairebé sempre dur i difícil. Cal aprendre coses com aquestes: donar sense esperar gaire, perdonar gairebé sense exigir, ser més pacients amb les persones poc agradables, ajudar pensant només en el bé de l’altre.
Sempre és possible retallar una mica els nostres interessos, renunciar de tant en tant a petits avantatges, posar alegria a la vida del que viu necessitat, regalar alguna cosa del nostre temps sense reservar-lo sempre per a nosaltres, col·laborar en petits serveis gratuïts.
Jesús s’atreveix a dir al fariseu que l’ha convidat: «Feliç de tu, llavors, perquè ells no tenen res per a recompensar-te». Aquesta benaurança ha quedat tan oblidada que molts cristians no han sentit mai a parlar d’ella. No obstant això, conté un missatge molt estimat per Jesús:
«Feliços els que viuen per als altres sense rebre recompensa.
El Pare del cel els recompensarà».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
