APRENDRE A PERDRE
La dita és present en tots els evangelis i es repeteix fins a sis vegades: «Qui vulgui salvar la seva vida, la perdrà, però el qui la perdi per mi, la trobarà». Jesús no està parlant d’un tema religiós. Està plantejant als seus deixebles quin és el veritable valor de la vida.
La dita està expressada de manera paradoxal i provocativa. Hi ha dues maneres molt diferents d’orientar la vida: una condueix a la salvació; l’altra, a la perdició. Jesús convida tothom a seguir el camí que sembla més dur i menys atractiu, doncs condueix l’ésser humà a la salvació definitiva.
El primer camí consisteix a aferrar-se a la vida vivint exclusivament per a un mateix: fer del propi «jo» la raó última i l’objectiu suprem de l’existència. Aquesta manera de viure, buscant sempre el propi benefici o avantatge, condueix l’ésser humà a la perdició.
El segon camí consisteix a saber perdre vivint com Jesús, oberts a l’objectiu últim del projecte humanitzador del Pare: saber renunciar a la pròpia seguretat o guany, buscant no només el propi bé, sinó també el dels altres. Aquesta manera generosa de viure condueix l’ésser humà a la seva salvació.
Jesús està parlant des de la seva fe en un Déu salvador, però les seves paraules són un greu advertiment per a tothom. Quin futur li espera a una humanitat dividida i fragmentada on els poders econòmics busquen el seu propi benefici; els països el seu propi benestar; els individus el seu propi interès?
La lògica que dirigeix en aquests moments la marxa del món és irracional. Els pobles i els individus estem caient a poc a poc en l’esclavitud del «tenir sempre més». Tot és poc per sentir-nos satisfets. Per viure bé necessitem sempre més productivitat, més consum, més benestar material, més poder sobre els altres.
Busquem insaciablement benestar, però, no ens estem deshumanitzant sempre una mica més? Volem «progressar» cada vegada més, però, quin progrés és aquest que ens porta a abandonar milions d’éssers humans a la misèria, la fam i la desnutrició? Quants anys podrem gaudir del nostre benestar tancant les nostres fronteres als qui tenen fam i als que cerquen entre nosaltres refugi de tantes guerres?
Si els països privilegiats només procurem «salvar» el nostre nivell de benestar, si no volem perdre el nostre potencial econòmic, mai donarem passos cap a una solidaritat a nivell mundial. Però no ens enganyem. El món serà cada vegada més insegur i més inhabitable per a tothom, també per a nosaltres. Per salvar la vida humana en el món hem d’aprendre a perdre.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
