TRENCAR
LA INDIFERÈNCIA
Segons Lluc, quan Jesús va dir: «no podeu servir alhora Déu i el diner», alguns fariseus que l’estaven sentint i eren amics dels diners «es reien d’ell». Jesús no es fa enrere. Al poc temps, narra una paràbola punyent perquè els que viuen esclaus de la riquesa obrin els ulls.
Jesús descriu en poques paraules una situació sagnant. Un home ric i un captaire pobre que viuen a prop l’un de l’altre, estan separats per l’abisme que hi ha entre la vida d’opulència insultant del ric i la misèria extrema del pobre.
El relat descriu els dos personatges destacant fortament el contrast entre tots dos. El ric va vestit de porpra i de lli finíssim, el cos del pobre està cobert de nafres. El ric celebrava banquets esplèndids no només els dies de festa sinó diàriament; el pobre s’estava ajagut vora el seu portal, sense poder dur-se a la boca el que queia de la taula del ric. Només s’acosten a llepar les seves nafres els gossos que vénen a buscar alguna cosa a les escombraries.
No es parla en cap moment que el ric ha explotat el pobre o que l’ha maltractat o menyspreat. Podríem dir que no ha fet res de dolent. No obstant això, la seva vida sencera és inhumana, ja que només viu per al seu propi benestar. El seu cor és de pedra. Ignora totalment el pobre. El té davant però no el veu. És aquí mateix, malalt, afamat i abandonat, però no és capaç de creuar la porta per fer-se càrrec d’ell.
No ens enganyem. Jesús no està denunciant només la situació de la Galilea dels anys trenta. Està tractant de sacsejar la consciència dels que ens hem acostumat a viure en l’abundància tenint al costat del nostre portal, a només unes hores de vol, pobles sencers vivint i morint en la misèria més absoluta.
És inhumà tancar-se en la nostra «societat del benestar» ignorant totalment aquesta altra «societat del malestar». És cruel continuar alimentant aquesta «secreta il·lusió d’innocència» que ens permet viure amb la consciència tranquil·la pensant que la culpa és de tots i de ningú.
La nostra primera tasca és trencar la indiferència. Resistir-se a seguir gaudint d’un benestar buit de compassió. No continuar aïllant-se mentalment per desplaçar la misèria i la fam que hi ha al món cap a una llunyania abstracta, per poder així viure sense sentir cap clam, gemec o plor.
L’Evangeli ens pot ajudar a viure vigilants, sense tornar-nos cada vegada més insensibles als patiments dels abandonats, sense perdre el sentit de la responsabilitat fraterna i sense romandre passius quan podem actuar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
