GUARICIÓ
L’episodi és conegut. Jesús guareix deu leprosos enviant-los als sacerdots perquè els autoritzin a tornar sans a les seves famílies. El relat podia haver acabat aquí. A l’evangelista, però, li interessa destacar la reacció d’un d’ells.
Un cop purificats, els leprosos desapareixen d’escena. No sabem res més d’ells. Sembla com si no hagués passat res a les seves vides. No obstant això, un d’ells «s’adonà que havia estat guarit» i comprèn que alguna cosa gran se li ha regalat: Déu és a l’origen d’aquella curació. Entusiasmat, torna «glorificant Déu amb grans crits» i «donant gràcies a Jesús».
En general, els comentaristes interpreten la seva reacció en clau d’agraïment: els nou són uns desagraïts; només el que ha tornat sap agrair. Certament és el que sembla suggerir el relat. No obstant això, Jesús no parla d’agraïment. Diu que el samarità ha tornat «per donar glòria a Déu». I donar glòria a Déu és molt més que dir gràcies.
Dins de la petita història de cada persona, provada per malalties, dolències i afliccions, la curació és una experiència privilegiada per donar glòria a Déu com a Salvador del nostre ésser. Així diu una cèlebre fórmula de sant Ireneu de Lió: «El que a Déu li dóna glòria és un home ple de vida». Aquest cos guarit del leprós és un cos que canta la glòria de Déu.
Creiem saber-ho tot sobre el funcionament del nostre organisme, però la curació d’una greu malaltia no deixa de sorprendre’ns. Sempre és un «misteri» experimentar en nosaltres com es recupera la vida, com es reafirmen les nostres forces i com creix la nostra confiança i la nostra llibertat.
Poques experiències podrem viure tan radicals i bàsiques com la sanació, per experimentar la victòria contra el mal i el triomf de la vida sobre l’amenaça de la mort. Per això, en guarir-nos, se’ns ofereix la possibilitat d’acollir de manera renovada a Déu que ve a nosaltres com a fonament del nostre ésser i font de vida nova.
La medicina moderna permet avui a moltes persones viure el procés de curació amb més freqüència que en temps passats. Hem d’agrair als que ens curen, però la sanació pot ser, a més, ocasió i estímul per iniciar una nova relació amb Déu. Podem passar de la indiferència a la fe, del rebuig a l’acollida, del dubte a la confiança, de la por a l’amor.
Aquesta acollida sana de Déu ens pot guarir de pors, buits i ferides que ens fan mal. Ens pot arrelar en la vida de manera més saludable i alliberada. Ens pot guarir integralment.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
