QUE NO SIGUI PAS AIXÍ ENTRE NOSALTRES
Camí de Jerusalem, Jesús va advertint els seus deixebles del destí dolorós que li espera a ell i als qui segueixin els seus passos. La inconsciència dels que l’acompanyen és increïble. Encara avui es continua repetint.
Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, se separen del grup i s’apropen ells sols a Jesús. No necessiten els altres. Volen aconseguir els llocs més privilegiats i ser els primers en el projecte de Jesús, tal com ells se l’imaginen. La seva petició no és una súplica sinó una ridícula ambició: «Voldríem que ens concedissis el que et demanarem». Volen que Jesús els posi per sobre dels altres.
Jesús sembla sorprès. «No sabeu què demaneu». No han entès res. Amb gran paciència els convida que es preguntin si són capaços de compartir el seu destí dolorós. Quan s’assabenten del que passa, els altres deu deixebles s’omplen d’indignació contra Jaume i Joan. També ells tenen les mateixes aspiracions. L’ambició els divideix i enfronta. La recerca d’honors i protagonismes interessats trenquen sempre la comunió de la comunitat cristiana. També avui. Què hi pot haver de més contrari a Jesús i al seu projecte de servir l’alliberament de les persones?
El fet és tan greu que Jesús «els reuneix» per deixar clar quina és l’actitud que ha de caracteritzar sempre els seus seguidors. Coneixen àmpliament com actuen els romans, «governants de les nacions» i «grans personatges» de la terra: tiranitzen la gent, la sotmeten i els fan sentir el pes del seu poder. Doncs bé, «entre vosaltres no ha de ser pas així».
Entre els seus seguidors, tot ha de ser diferent: «Qui vulgui ser important enmig vostre, que es faci el vostre servidor, i qui vulgui ser el primer, que es faci l’esclau de tots». La grandesa no es mesura pel poder que es té, el rang que s’ocupa o els títols que s’ostenten. Qui ambiciona coses, a l’Església de Jesús, no es fa més gran sinó més insignificant i ridícul. En realitat, és un destorb per promoure l’estil de vida volgut pel Crucificat. Li manca un tret bàsic per ser seguidor de Jesús.
A l’Església tots hem de ser servidors. Ens hem de col·locar a la comunitat cristiana, no des de dalt, des de la superioritat, el poder o el protagonisme interessat, sinó des de baix, des de la disponibilitat, el servei i l’ajuda als altres. El nostre exemple és Jesús. No va viure mai «per a ser servit, sinó per a servir». Aquest és el millor i més admirable resum del que va ser ell: servei a tothom.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
