LA IDENTITAT DE JESÚS
Fins a la presó de Maqueront, on està tancat per Antipes, li arriben al Baptista notícies de Jesús. El que sent el deixa desconcertat. No respon a les seves expectatives. Ell espera un Messies que s’imposi amb la força terrible del judici de Déu, salvant els qui han acollit el seu baptisme i condemnant els qui l’han rebutjat. Qui és Jesús?
Per sortir de dubtes, encarrega a dos deixebles que preguntin a Jesús sobre la seva veritable identitat: «¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?». La pregunta era decisiva en els primers moments del cristianisme.
La resposta de Jesús no és teòrica, sinó molt concreta i precisa: comuniqueu-li a Joan «el que sentiu i veieu». Li pregunten per la seva identitat, i Jesús els respon amb la seva actuació guaridora al servei dels malalts, els pobres i desgraciats que troba per les aldees de Galilea, sense recursos ni esperança per una vida millor: «Els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la Bona Notícia».
Per conèixer Jesús, el millor és veure a qui s’acosta i a què es dedica. Per copsar bé la seva identitat no n’hi ha prou de confessar teòricament que és el Messies, el Fill de Déu. Cal sintonitzar amb la seva manera de ser Messies, que no és altre sinó el d’alleujar el sofriment, guarir la vida i obrir un horitzó d’esperança als pobres.
Jesús sap que la seva resposta pot decebre als que somien amb un Messies poderós. Per això afegeix: «Feliç aquell qui no em rebutjarà!». Que ningú esperi un altre Messies que realitzi un altre tipus d’«obres»; que ningú inventi un altre Crist més al seu gust, ja que el Fill ha estat enviat per fer la vida més digna i més feliç a tothom, fins arribar a la seva plenitud en la festa final del Pare.
Quin Messies seguim avui els cristians? Ens dediquem a fer «les obres» que feia Jesús? I si no les fem, què estem fent enmig del món? Què està «veient i sentint» la gent a l’Església de Jesús? Què veu en les nostres vides? Què sent a les nostres paraules?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
