COMPARTIR AMB QUI NO TÉ
La paraula del Baptista des del desert va tocar el cor de la gent. La seva crida a la conversió i l’inici d’una vida més fidel a Déu va despertar en molts d’ells una pregunta concreta: Què hem de fer? És la pregunta que brolla sempre en nosaltres quan escoltem una crida radical i no sabem com concretar la nostra resposta.
El Baptista no els proposa ritus religiosos ni tampoc normes ni preceptes. No es tracta pròpiament de fer coses ni d’assumir deures, sinó de ser d’una altra manera, viure de manera més humana, desplegar una cosa que ja tenim en el nostre cor: el desig d’una vida més justa, més digna i més fraterna.
El més decisiu i realista és obrir el nostre cor a Déu mirant atentament les necessitats dels que pateixen. El Baptista sap resumir la seva resposta amb una fórmula genial per la seva simplicitat i veritat: «Qui tingui dos vestits, que en doni un al qui no en té, i qui tingui menjar, que també el comparteixi». Així de senzill i de clar.
Què podem dir davant aquestes paraules els qui vivim en un món on més d’un terç de la humanitat viu en la misèria lluitant cada dia per sobreviure, mentre nosaltres seguim omplint els nostres armaris amb tota mena de túniques i tenim els nostres frigorífics plens de menjar?
I què podem dir els cristians davant aquesta crida tan senzilla i tan humana? ¿No hem de començar a obrir els ulls del nostre cor per prendre consciència més viva d’aquesta insensibilitat i esclavitud que ens manté sotmesos a un benestar que ens impedeix de ser més humans?
Mentre nosaltres seguim preocupats, i amb raó, de molts aspectes del moment actual del cristianisme, no ens adonem que vivim «captius d’una religió burgesa». El cristianisme, tal com nosaltres el vivim, no sembla tenir força per a transformar la societat del benestar. Al contrari, és aquesta la que està desvirtuant el millor de la religió de Jesús, buidant el nostre seguiment a Crist de valors tan genuïns com la solidaritat, la defensa dels pobres, la compassió i la justícia.
Per això, hem de valorar i agrair molt més l’esforç de tantes persones que es rebel·len contra aquesta «captivitat», comprometent-se en gestos concrets de solidaritat i conreant un estil de vida més senzill, més auster i més humà.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
