GUARIR FERIDES
L’actuació de Jesús va deixar desconcertat el Baptista. Ell esperava un Messies que extirparía del món el pecat imposant el judici rigorós de Déu, no un Messies dedicat a curar ferides i alleujar sofriments. Des de la presó de Maqueront envia un missatge a Jesús: «Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?».
Jesús li respon amb la seva vida de profeta curador: «Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona notícia». Aquest és el veritable Messies: el que ve a alleujar el sofriment, guarir la vida i obrir un horitzó d’esperança als pobres.
Jesús se sent enviat per un Pare misericordiós que vol per a tothom un món més digne i joiós. Per això es lliura a curar ferides, curar malalties i alliberar la vida. I per això ens demana: «Sigueu compassius com el vostre Pare».
Jesús no se sent enviat per un jutge rigorós per jutjar els pecadors i condemnar el món. Per això no atemoreix ningú amb gestos justiciers, sinó que ofereix als pecadors i les prostitutes la seva amistat i el seu perdó. I per això demana a tots: «No jutgeu i no sereu jutjats».
Jesús no cura mai de manera arbitrària o per pur sensacionalisme. Guareix mogut per la compassió, cercant restaurar la vida d’aquestes persones malaltes, abatudes i trencades. Són les primeres que han d’experimentar que Déu és amic d’una vida digna i sana.
Jesús no va insistir mai en el caràcter prodigiós de les seves curacions ni pensar-hi com a recepta fàcil per suprimir el sofriment al món. Va presentar la seva activitat guaridora com a signe per mostrar als seus seguidors en quina direcció hem d’actuar per obrir camins a aquest projecte humanitzador del Pare que ell anomenava «regne de Déu».
El papa Francesc afirma que «curar ferides» és una tasca urgent: «Veig amb claredat que el que l’Església necessita avui és capacitat de guarir ferides». Parla després de «fer-nos càrrec de les persones, acompanyant-les com el bon samarità, que renta, neteja i consola». Parla també de «caminar amb les persones en la nit, saber dialogar i fins i tot baixar a la seva nit i foscor sense perdre’ns».
En confiar la seva missió als deixebles, Jesús no els imagina com a doctors, jerarques, liturgistes o teòlegs, sinó com a guaridors. Sempre els confia una doble tasca: guarir malalts i anunciar que el Regne de Déu és a prop.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
