ABANS QUE SIGUI TARD
Havia passat ja força temps des que Jesús s’havia presentat al seu poble de Natzaret com a Profeta, enviat per l’Esperit de Déu per anunciar als pobres la Bona Notícia. Continua repetint incansable el missatge: Déu és a prop, obrint-se camí per fer un món més humà per a tothom.
Però és realista. Jesús sap bé que Déu no pot canviar el món sense que nosaltres canviem. Per això s’esforça a despertar en la gent la conversió: «Convertiu-vos i creieu en aquesta bona notícia». Aquest afany de Déu per fer un món més humà serà possible si responem acollint el seu projecte.
Va passant el temps i Jesús veu que la gent no reacciona a la seva crida com seria el seu desig. Són molts els que vénen a escoltar-lo, però no acaben d’obrir-se al «Regne de Déu». Jesús hi insistirà. És urgent canviar abans que sigui tard.
En alguna ocasió explica una petita paràbola. El propietari d’un terreny té una figuera plantada a la seva vinya. Any rere any, va a buscar-hi fruit i no n’hi troba. La seva decisió sembla la més assenyada: la figuera no dóna fruit i està ocupant inútilment un terreny, el més raonable és tallar-la.
Però l’encarregat de la vinya reacciona de manera inesperada. Per què no deixar-la encara? Ell coneix aquella figuera, l’ha vist créixer, l’ha cuidat, no vol veure-la morir. Ell mateix li dedicarà més temps i en tindrà més cura, per veure si dóna fruit.
El relat s’interromp bruscament. La paràbola queda oberta. L’amo de la vinya i el seu encarregat desapareixen d’escena. És la figuera la que decidirà la seva sort final. Mentrestant, rebrà més atencions que mai d’aquest vinyater que ens fa pensar en Jesús, «el que ha vingut a cercar i a salvar allò que s’havia perdut».
El que necessitem avui a l’Església no és només introduir petites reformes, promoure un «aggiornamento» o tenir cura de l’adaptació als nostres temps. Necessitem una conversa a nivell més profund, un «cor nou», una resposta responsable i decidida a la crida de Jesús a entrar en la dinàmica del Regne de Déu.
Hem de reaccionar abans que sigui tard. Jesús és viu enmig nostre. Com l’encarregat de la vinya, ell té cura de les nostres comunitats cristianes, cada vegada més fràgils i més vulnerables. Ell ens alimenta amb el seu Evangeli, ens sosté amb el seu Esperit.
Hem de mirar el futur amb esperança, al mateix temps que anem creant aquest clima nou de conversió i renovació que necessitem tant i que els decrets del Concili Vaticà no han pogut fins ara consolidar a l’Església.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
