ON SOM NOSALTRES?
Uns desconeguts comuniquen a Jesús la notícia de l’horrible matança d’uns galileus al recinte sagrat del temple. L’autor ha estat, una vegada més, Pilat. El que més els horroritza és que la sang d’aquells homes s’hagi barrejat amb la sang dels animals que estaven oferint a Déu.
No sabem per què van a trobar Jesús. Desitgen que se solidaritzi amb les víctimes? Volen que els expliqui quin horrible pecat han pogut cometre per merèixer una mort tan ignominiosa? I si no han pecat, per què Déu ha permès aquella mort sacrílega en el seu propi temple?
Jesús respon recordant un altre esdeveniment dramàtic passat a Jerusalem: la mort de divuit persones aixafades per la caiguda d’una torre de la muralla propera a la piscina de Siloè. Doncs bé, de tots dos successos fa Jesús la mateixa afirmació: les víctimes no eren més pecadors que tots els altres. I acaba la seva intervenció amb la mateixa advertència: «si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera».
La resposta de Jesús fa pensar. Primer de tot, rebutja la creença tradicional que les desgràcies són un càstig de Déu. Jesús no pensa en un Déu «justicier» que va castigant els seus fills i filles repartint aquí o allà malalties, accidents o desgràcies, com a resposta als seus pecats.
Després, canvia la perspectiva del plantejament. No s’atura en elucubracions teòriques sobre l’origen últim de les desgràcies, parlant de la culpa de les víctimes o de la voluntat de Déu. Gira els ulls cap als presents i els enfronta amb si mateixos: han d’escoltar en aquests esdeveniments la crida de Déu a la conversió i al canvi de vida.
Encara vivim estremits pel tràgic terratrèmol d’Haití. Com llegir aquesta tragèdia des de l’actitud de Jesús? Certament, el primer no és preguntar on és Déu, sinó on som nosaltres. La pregunta que pot encaminar cap a una conversió no és «per què permet Déu aquesta horrible desgràcia?», sinó «com consentim nosaltres que tants éssers humans visquin en la misèria, tan indefensos davant la força de la natura?».
Al Déu crucificat no el trobarem demanant-li comptes a una divinitat llunyana, sinó identificant-nos amb les víctimes. No el descobrirem protestant de la seva indiferència o negant la seva existència, sinó col·laborant de mil maneres per mitigar el dolor a Haití i al món sencer. Llavors, potser, intuirem entre llums i ombres que Déu està en les víctimes, defensant la seva dignitat eterna, i en els que lluiten contra el mal, encoratjant el seu combat.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
