UNA COSA NOVA I BONA
El primer escriptor que va recollir l’actuació i el missatge de Jesús ho va resumir tot dient que Jesús proclamava la «Bona Notícia de Déu». Més tard, els altres evangelistes empren el mateix terme grec (euaggelion) i expressen la mateixa convicció: en el Déu anunciat per Jesús, la gent hi trobava alguna cosa «nova» i «bona».
Hi ha encara en aquest Evangeli alguna cosa que pugui ser llegit, enmig de la nostra societat indiferent i descreguda, com una cosa nova i bona per a l’home i la dona dels nostres dies? Alguna cosa que es pugui trobar en el Déu anunciat per Jesús i que no proporciona fàcilment la ciència, la tècnica o el progrés? Com és possible viure la fe en Déu en els nostres dies?
A l’Evangeli de Jesús, els creients ens trobem amb un Déu des del qual podem sentir i viure la vida com un regal que té el seu origen en el misteri últim de la realitat que és Amor. Per a mi és bo no sentir-me sol i perdut en l’existència ni en mans del destí o l’atzar. Tinc Algú en qui puc confiar i a qui puc agrair la vida.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que, malgrat les nostres malapteses, ens dóna força per defensar la nostra llibertat sense acabar sent esclaus de qualsevol ídol; per seguir aprenent sempre formes noves i més humanes de treballar i de gaudir, de patir i d’estimar. Per a mi és bo poder comptar amb la força de la meva petita fe en aquest Déu.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que desperta la nostra responsabilitat per no desentendre’ns dels altres. No podrem fer grans coses, però sabem que podem contribuir a una vida més digna i més feliç per a tots pensant sobretot en els més necessitats i indefensos. Per a mi és bo creure en un Déu que em pregunta sovint què faig pels meus germans. Em fa viure amb més lucidesa i dignitat.
A l’Evangeli de Jesús ens trobem amb un Déu que ens ajuda a entreveure que el mal, la injustícia i la mort no tenen l’última paraula. Un dia, tot el que aquí no ha pogut ser, el que ha quedat a mitges, els nostres anhels més grans i els nostres desitjos més íntims arribaran en Déu a la seva plenitud. A mi em fa bé viure i esperar la meva mort amb aquesta confiança.
Cada un de nosaltres ha de decidir com vol viure i com vol morir. Cadascú ha d’escoltar la seva pròpia veritat. Per a mi no és el mateix creure en Déu que no creure. A mi em fa bé poder fer el meu recorregut per aquest món sentint-me acollit, enfortit, perdonat i salvat pel Déu revelat en Jesús.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
