A GUST AMB DÉU
L’escena és captivadora. Cansat de caminar, Jesús s’asseu al costat del pou de Jacob. Aviat arriba una dona a treure’n aigua. Pertany a un poble semipagà, menyspreat pels jueus. Amb tota espontaneïtat, Jesús inicia el diàleg amb ella. No sap mirar ningú amb menyspreu, sinó amb tendresa gran. «Dóna’m aigua».
La dona queda sorpresa. Com s’atreveix a entrar en contacte amb una samaritana? Com es rebaixa a parlar amb una dona desconeguda? Les paraules de Jesús la sorprendran encara més: «Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: Dóna’m aigua, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva».
Són moltes les persones que, al llarg d’aquests anys, s’han anat allunyant de Déu gairebé sense advertir el que realment estava passant al seu interior. Avui Déu els resulta un «ésser estrany». Tot el que està relacionat amb ell els sembla buit i sense sentit: un món infantil cada vegada més llunyà.
Els entenc. Sé el que poden sentir. També jo m’he anat allunyant a poc a poc d’aquell «Déu de la meva infantesa» que despertava dins meu pors, neguit i malestar. Probablement, sense Jesús mai m’hagués trobat amb un Déu que avui és per a mi un Misteri de bondat: una presència amistosa i acollidora en qui puc confiar sempre.
Mai m’ha atret la tasca de verificar la meva fe amb proves científiques: crec que és un error tractar el misteri de Déu com si fos un objecte de laboratori. Tampoc els dogmes religiosos m’han ajudat a trobar-me amb Déu. Senzillament m’he deixat conduir per una confiança en Jesús que ha anat creixent amb els anys.
No sabria dir exactament com se sosté avui la meva fe enmig d’una crisi religiosa que em sacseja també a mi com a tots. Només diria que Jesús m’ha portat a viure la fe en Déu de manera senzilla des del fons del meu ésser. Si jo escolto, Déu no calla. Si jo m’obro, ell no es tanca. Si jo em confio, ell m’acull. Si jo em lliuro, ell em sosté. Si jo m’enfonso, ell m’aixeca.
Crec que l’experiència primera i més important és trobar-nos a gust amb Déu perquè el percebem com una «presència salvadora». Quan una persona sap el que és viure a gust amb Déu, perquè, malgrat la nostra mediocritat, els nostres errors i egoismes, ell ens acull tal com som, i ens impulsa a enfrontar-nos a la vida amb pau, difícilment abandonarà la fe. Moltes persones estan avui abandonant Déu abans d’haver-lo conegut. Si coneguessin l’experiència de Déu que Jesús encomana, el buscarien. Si, acollint en la seva vida Jesús, coneguessin el do de Déu, no l’abandonarien. Se sentirien a gust amb ell.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat