ABANS QUE SIGUI MASSA TARD
Mateu va escriure el seu evangeli en uns moments crítics per als seguidors de Jesús. La vinguda de Crist s’anava retardant. La fe de molts d’ells es relaxava. Calia revifar de nou la conversió primera recordant una paràbola de Jesús.
El relat ens parla d’una festa de noces. Plenes de joia, un grup de noies «surten a rebre l’espòs». No totes van ben preparades. Unes es van endur oli per encendre les seves torxes; a les altres ni se’ls ha ocorregut pensar-hi. Creuen que n’hi ha prou amb portar torxes a les mans.
Com que l’espòs triga a arribar, «els vingué son a totes i es van adormir». Els problemes comencen quan s’anuncia l’arribada de l’espòs. Les noies previsores encenen les seves torxes i entren amb ell al banquet. Les insensates es veuen obligades a sortir a comprar-ne. Quan tornen, «la porta era tancada». És massa tard.
És un error cercar un significat secret a «l’oli»: ¿serà una al·legoria per parlar del fervor espiritual, de la vida interior, de les bones obres, de l’amor…? La paràbola és senzillament una crida a viure l’adhesió a Crist de manera responsable i lúcida ara mateix, abans que sigui massa tard. Cadascú sabrà què és el que ha de cuidar.
És una irresponsabilitat dir-nos cristians i viure la pròpia religió sense fer més esforços per assemblar-nos a ell. És un error viure amb autocomplaença en la pròpia Església sense plantejar-nos una veritable conversió als valors evangèlics. És propi d’inconscients sentir-nos seguidors de Jesús sense «entrar» en el projecte de Déu que ell va voler posar en marxa.
En aquests moments en què és tan fàcil «relaxar-se», caure en l’escepticisme i «anar tirant» pels camins segurs de sempre, només trobo una manera d’estar a l’Església: convertint-nos a Jesucrist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
