RECERCA CREATIVA
Malgrat la seva aparent innocència, la paràbola dels talents conté una càrrega explosiva. És sorprenent de veure que el tercer criat és condemnat sense haver comès cap acció dolenta. El seu únic error consisteix a no fer res: no arrisca el seu talent, no el fa fructificar, el conserva intacte en un lloc segur.
El missatge de Jesús és clar. No al conservadorisme, sí a la creativitat. No a una vida estèril, sí a la resposta activa a Déu. No a l’obsessió per la seguretat, sí a l’esforç arriscat per transformar el món. No a la fe enterrada sota el conformisme, sí a la feina compromesa a obrir camins al regne de Déu.
El gran pecat dels seguidors de Jesús pot ser sempre el de no arriscar-se a seguir-lo de manera creativa. És significatiu observar el llenguatge que s’ha emprat entre els cristians al llarg dels anys per veure en què hem centrat amb freqüència l’atenció: conservar el dipòsit de la fe; conservar la tradició; conservar els bons costums; conservar la gràcia; conservar la vocació…
Aquesta temptació de conservadorisme és més forta en temps de crisi religiosa. És fàcil llavors invocar la necessitat de controlar l’ortodòxia, reforçar la disciplina i la normativa, assegurar la pertinença a l’Església… Tot pot ser explicable, però, no és amb freqüència una manera de desvirtuar l’Evangeli i de congelar la creativitat de l’esperit?
Per als dirigents religiosos i els responsables de les comunitats cristianes pot ser més còmode «repetir» de manera monòtona els camins heretats del passat, ignorant els interrogants, les contradiccions i els plantejaments de l’home modern, però, ¿de què serveix tot això si no som capaços de transmetre llum i esperança als problemes i patiments que sacsegen els homes i les dones dels nostres dies?
Les actituds de les que hem de tenir cura avui a l’interior de l’Església no es diuen «prudència», «fidelitat al passat», «resignació»… Porten més aviat un altre nom: «recerca creativa», «audàcia», «capacitat de risc», «escolta de l’Esperit», que tot ho fa nou.
El més greu pot ser que, com el tercer criat de la paràbola, també nosaltres creguem que estem responent fidelment a Déu amb la nostra actitud conservadora, quan en realitat estem defraudant les seves expectatives. La principal ocupació de l’Església avui no pot ser conservar el passat, sinó aprendre a comunicar la Bona Notícia de Jesús en una societat sacsejada per canvis socioculturals sense precedents.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
