EXPERIÈNCIA INTERIOR
L’evangelista Mateu té un interès especial de dir als seus lectors que Jesús ha de ser anomenat també «Emmanuel». Sap molt bé que pot resultar xocant i estrany. A qui se li pot dir amb un nom que significa «Déu amb nosaltres»? No obstant això, aquest nom conté el nucli de la fe cristiana i és el centre de la celebració del Nadal.
Aquest misteri últim que ens envolta per tot arreu i que els creients anomenem «Déu» no és una cosa llunyana i distant. És amb tots i cada un de nosaltres. Com ho puc saber? És possible creure de manera raonable que Déu és amb mi si jo no en tinc cap experiència personal, per petita que sigui?
D’ordinari, als cristians no se’ns ha ensenyat a percebre la presència del misteri de Déu en el nostre interior. Per això molts se l’imaginen en algun lloc indefinit i abstracte de l’univers. Uns altres el busquen adorant Crist present en l’eucaristia. Bastants intenten escoltar-lo a la Bíblia. Per a d’altres, el millor camí és Jesús.
El misteri de Déu té, sens dubte, els seus camins per fer-se present en cada vida. Però es pot dir que, en la cultura actual, si no l’experimentem d’alguna manera viu dins nostre, difícilment el trobarem fora. Per contra, si percebem la seva presència en nosaltres podrem rastrejar la seva presència en el nostre entorn.
És possible? El secret consisteix sobretot en saber estar amb els ulls tancats i en silenci afable, acollint amb un cor senzill aquesta presència misteriosa que ens està encoratjant i sostenint. No es tracta de pensar en això, sinó d’estar «acollint» la pau, la vida, l’amor, el perdó… que ens arriba des del més íntim del nostre ésser.
És normal que, en endinsar-nos en el nostre propi misteri, ens trobem amb les nostres pors i preocupacions, les nostres ferides i tristeses, la nostra mediocritat i el nostre pecat. No hem d’inquietar-nos, sinó romandre en el silenci. La presència amistosa que està en el fons més íntim de nosaltres ens anirà apaivagant, alliberant i guarint.
Karl Rahner, un dels teòlegs més importants del segle XX, afirma que, enmig de la societat secular dels nostres dies, «aquesta experiència del cor és l’única amb la qual es pot comprendre el missatge de fe del Nadal: Déu s’ha fet home». El misteri últim de la vida és un misteri de bondat, de perdó i salvació, que és amb nosaltres: dins de tots i cadascun de nosaltres. Si l’acollim en silenci coneixerem l’alegria del Nadal.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
