GUARIDOR
Segons Marc, la primera actuació pública de Jesús va ser la guarició d’un home posseït d’un esperit maligne a la sinagoga de Cafarnaüm. És una escena colpidora, narrada perquè, des del començament, els lectors descobreixin la força guaridora i alliberadora de Jesús.
És dissabte i el poble es troba reunit a la sinagoga per escoltar el comentari de la Llei explicat pels escribes. Per primera vegada Jesús proclamarà la Bona Notícia de Déu precisament en el lloc on s’ensenyen oficialment al poble les tradicions religioses d’Israel.
La gent queda sorpresa en escoltar-lo. Tenen la impressió que fins ara han estat escoltant notícies velles, dites sense autoritat. Jesús és diferent. No repeteix el que ha sentit a uns altres. Parla amb autoritat. Anuncia amb llibertat i sense pors un Déu bo.
Tot d’una, un home es posa a cridar: «Has vingut a destruir-nos?». En escoltar el missatge de Jesús s’ha sentit amenaçat. El seu món religiós se li ensorra. Se’ns diu que està posseït d’un «esperit maligne», hostil a Déu. Quines forces estranyes li impedeixen seguir escoltant Jesús? Quines experiències nocives i perverses li bloquegen el camí cap al Déu bo que anuncia Jesús?
Jesús no s’acovardeix. Veu al pobre home oprimit pel mal i crida: «Calla i surt d’aquest home!». Ordena que callin aquestes veus malignes que no el deixen trobar-se amb Déu ni amb si mateix. Que recuperi el silenci que guareix el més profund de l’ésser humà.
El narrador descriu la guarició de manera dramàtica. En un últim esforç per destruir-lo, l’esperit «el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle, i en va sortir». Jesús ha aconseguit alliberar l’home de la seva violència interior. Ha posat fi a les tenebres i a la por de Déu. D’ara endavant podrà escoltar la Bona Notícia de Jesús.
No poques persones viuen en el seu interior d’imatges falses de Déu que els fan viure sense dignitat i sense veritat. El senten no com una presència amistosa que convida a viure de manera creativa, sinó com una ombra amenaçadora que controla la seva existència. Jesús sempre comença a guarir-nos alliberant-nos d’un Déu opressor.
Les seves paraules desperten la confiança i fan desaparèixer les pors. Les seves paràboles atreuen cap a l’amor de Déu, no cap a la submissió cega a la Llei. La seva presència fa créixer la llibertat, no les servituds; suscita l’amor a la vida, no el ressentiment. Jesús guareix perquè ens ensenya a viure només de la bondat, el perdó i l’amor, que no exclou ningú. Guareix perquè ens allibera del poder de les coses, de l’autoengany i de l’egolatria.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
