PER A EXCLOSOS
És cec de naixement. Ni ell ni els seus pares en tenen cap culpa, però el seu destí quedarà marcat per sempre. La gent el mira com un pecador castigat per Déu. Els deixebles de Jesús li pregunten si el pecat és del cec o dels seus pares.
Jesús el mira de manera diferent. Des que l’ha vist només pensa en rescatar-lo d’aquella vida de captaire, menyspreat per tots com a pecador. Ell se sent cridat per Déu a defensar, acollir i guarir precisament els que viuen exclosos i humiliats.
Després d’una curació treballosa en la qual també ell ha hagut de col·laborar amb Jesús, el cec descobreix per primera vegada la llum. La trobada amb Jesús ha canviat la seva vida. Per fi podrà gaudir d’una vida digna, sense por d’avergonyir-se davant de ningú.
S’equivoca. Els dirigents religiosos se senten obligats a controlar la puresa de la religió. Ells saben qui no és pecador i qui està en pecat. Ells decidiran si pot ser acceptat en la comunitat religiosa. Per això l’expulsen.
El captaire curat confessa obertament que ha estat Jesús qui se li ha acostat i l’ha curat, però els fariseus el rebutgen irritats: «Nosaltres sabem que aquest home és un pecador». L’home insisteix a defensar Jesús: és un profeta, ve de Déu. Els fariseus no ho poden aguantar: «Tot tu vas néixer en pecat, i ens vols donar lliçons?».
L’evangelista diu que, «quan Jesús va saber que l’havien expulsat, va anar a trobar-se amb ell». El diàleg és breu. Quan Jesús li pregunta si creu en el Messies, l’expulsat diu: «¿I qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?». Jesús li respon commogut: «Ja l’has vist: és el qui et parla». El captaire li diu: «Hi crec, Senyor».
Així és Jesús. Ell ve sempre a trobar aquells que no són acollits oficialment per la religió. No abandona els qui el busquen i l’estimen, encara que siguin exclosos de les comunitats i institucions religioses. Els que no tenen lloc en les nostres esglésies tenen un lloc privilegiat en el seu cor.
Qui portarà avui aquest missatge de Jesús fins a aquests col·lectius que, en qualsevol moment, senten condemnes públiques injustes de dirigents religiosos cecs; que s’acosten a les celebracions cristianes amb por de ser reconeguts; que no poden combregar amb pau a les nostres eucaristies; que es veuen obligats a viure la seva fe en Jesús en el silenci del seu cor, gairebé de manera secreta i clandestina?
Amics i amigues desconeguts, no ho oblideu: quan els cristians us rebutgem, Jesús us està acollint.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
