NO PERDRE LA IDENTITAT
Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. D’aquí a molt poc, ja no el tindran amb ells. Jesús els parla amb una tendresa especial: «Fills meus, encara estic amb vosaltres, si bé per poc temps». La comunitat és petita i fràgil. Acaba de néixer. Els deixebles són com nens petits. Què serà d’ells si es queden sense el Mestre?
Jesús els fa un regal: «Us dono un manament nou: que us estimeu els uns als altres tal com jo us he estimat». Si s’estimen mútuament amb l’amor amb què Jesús els ha estimat, no deixaran de sentir-lo viu enmig d’ells. L’amor que han rebut de Jesús seguirà difonent-se entre els seus.
Per això, Jesús afegeix: «Tothom coneixerà que sou deixebles meus per l’amor que us tindreu entre vosaltres». El que permetrà descobrir que una comunitat que es diu cristiana és realment de Jesús, no serà la confessió d’una doctrina, ni l’observança d’uns ritus, ni el compliment d’una disciplina, sinó l’amor viscut amb l’esperit de Jesús. En aquest amor hi ha la seva identitat.
Vivim en una societat on s’ha anat imposant la «cultura de l’intercanvi». Les persones s’intercanvien objectes, serveis i prestacions. Sovint, s’intercanvien a més sentiments, cossos i fins i tot amistat. Eric Fromm va arribar a dir que «l’amor és un fenomen marginal en la societat contemporània». La gent capaç d’estimar és una excepció.
Probablement sigui una anàlisi excessivament pessimista, però el cert és que, per viure avui l’amor cristià, cal resistir-se a l’atmosfera que envolta la societat actual. No és possible viure un amor inspirat per Jesús sense distanciar-se de l’estil de relacions i d’intercanvis interessats que predomina amb freqüència entre nosaltres.
Si l’Església «s’està diluint» enmig de la societat contemporània no és només per la crisi profunda de les institucions religioses. En el cas del cristianisme és, també, perquè moltes vegades no és fàcil veure en les nostres comunitats deixebles de Jesús homes i dones que es distingeixin per la seva capacitat d’estimar com estimava ell. Ens falta el distintiu cristià.
Els cristians hem parlat molt de l’amor. No obstant això, no sempre hem encertat o ens hem atrevit a donar-li el seu veritable contingut a partir de l’esperit i de les actituds concretes de Jesús. Ens falta aprendre que ell va viure l’amor com un comportament actiu i creador que el portava a una actitud de servei i de lluita contra tot el que deshumanitza i fa patir l’ésser humà.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
