L’ESPERIT DE LA VERITAT
Jesús s’està acomiadant dels seus deixebles. Els veu tristos i abatuts. Aviat no el tindran. Qui podrà omplir el seu buit? Fins ara ha estat ell qui se n’ha ocupat, els ha defensat dels escribes i fariseus, ha sostingut la seva fe feble i vacil·lant, els ha anat descobrint la veritat de Déu i els ha iniciat en el seu projecte humanitzador.
Jesús els parla apassionadament de l’Esperit. No els vol deixar orfes. Ell mateix demanarà al Pare que no els abandoni, que els doni «un altre Defensor» perquè «estigui sempre amb ells». Jesús l’anomena «l’Esperit de la veritat». Què s’amaga en aquestes paraules de Jesús?
Aquest «Esperit de la veritat» no ha de ser confós amb una doctrina. Aquesta veritat no cal buscar-la en els llibres dels teòlegs ni en els documents de la jerarquia. És una cosa molt més profunda. Jesús diu que «viu amb nosaltres i està en nosaltres». És alè, força, llum, amor… que ens arriba del misteri últim de Déu. Hem d’acollir-lo amb cor senzill i confiat.
Aquest «Esperit de la veritat» no ens converteix en «propietaris» de la veritat. No ve perquè imposem a d’altres la nostra fe ni perquè controlem la seva ortodòxia. Ve per no deixar-nos orfes de Jesús, i ens convida a obrir-nos a la seva veritat escoltant, acollint i vivint el seu Evangeli.
Aquest «Esperit de la veritat» no ens fa tampoc «guardians» de la veritat, sinó testimonis. El nostre quefer no és disputar, combatre ni derrotar adversaris, sinó viure la veritat de l’Evangeli i «estimar Jesús guardant els seus manaments».
Aquest «Esperit de la veritat» és a l’interior de cada un de nosaltres defensant-nos de tot el que ens pugui apartar de Jesús. Ens convida a obrir-nos amb senzillesa al misteri d’un Déu Amic de la vida. Qui busca aquest Déu amb honradesa i veritat no està lluny d’ell. Jesús va dir una vegada: «Tot aquell qui és de la veritat escolta la meva veu». És cert.
Aquest «Esperit de la veritat» ens convida a viure en la veritat de Jesús enmig d’una societat on sovint la mentida és anomenada estratègia; l’explotació, negoci; la irresponsabilitat, tolerància; la injustícia, ordre establert; l’arbitrarietat, llibertat; la manca de respecte, sinceritat…
Quin sentit pot tenir l’Església de Jesús si deixem que es perdi en les nostres comunitats «l’Esperit de la veritat»?
Qui podrà salvar-la de l’autoengany, de les desviacions i de la mediocritat generalitzada?
Qui anunciarà la Bona Notícia de Jesús en una societat tan necessitada d’encoratjament i d’esperança?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
