FINS I TOT ELS ENEMICS
És innegable que vivim en una situació paradoxal. «Com més augmenta la sensibilitat davant els drets trepitjats o injustícies violentes, més creix el sentiment d’haver de recórrer a una violència brutal o despietada per dur a terme els profunds canvis que s’anhelen». Això deia fa uns anys, en el seu document final, l’Assemblea General dels Provincials de la Companyia de Jesús.
No sembla haver-hi un altre camí per resoldre els problemes que el recurs a la violència. No és estrany que les paraules de Jesús ressonin en la nostra societat com un crit ingenu a més de discordant: «Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen».
I, però, potser és la paraula que més necessitem escoltar en aquests moments en què, sumits en la perplexitat, no sabem què fer en concret per a llevar del món la violència.
Algú ha dit que «els problemes que només es poden resoldre amb violència han de ser plantejats de nou» (F. Hacker). I és precisament aquí on té molt a aportar també avui l’evangeli de Jesús, no per oferir solucions tècniques als conflictes, però sí per descobrir-nos amb quina actitud hem d’abordar-los.
Hi ha una convicció profunda en Jesús. El mal no es pot vèncer a força d’odi i violència. El mal es venç només amb el bé. Com deia Martin Luther King, «l’últim defecte de la violència és que genera una espiral descendent que destrueix tot el que engendra. En comptes de disminuir el mal, l’augmenta».
Jesús no s’atura a precisar si, en alguna circumstància concreta, la violència pot ser legítima. Més aviat ens convida a treballar i lluitar perquè no ho sigui mai. Per això és important cercar sempre camins que ens portin cap a la fraternitat i no cap al fratricidi.
Estimar els enemics no vol dir tolerar les injustícies i retirar-se còmodament de la lluita contra el mal. El que Jesús ha vist amb claredat és que no es lluita contra el mal quan es destrueixen les persones. Cal combatre el mal, però sense cercar la destrucció de l’adversari.
Però no oblidem una cosa important. Aquesta crida a renunciar a la violència ha d’adreçar-se no tant als febles, que a penes tenen poder ni cap accés a la violència destructora, sinó sobretot als que manegen el poder, els diners o les armes, i poden per això oprimir violentament els més febles i indefensos.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
