UNA CRIDA ESCANDALOSA
La crida a l’amor és sempre atractiva. Segurament, molts acollien de bon grat la crida de Jesús a estimar Déu i el proïsme. Era la millor síntesi de la Llei. Però el que no podien imaginar és que un dia els parlés d’estimar els enemics.
No obstant això, Jesús ho va fer. Sense cap suport de la tradició bíblica, distanciant-se dels salms de venjança que alimentaven l’oració del seu poble, enfrontant-se al clima general que respirava en el seu entorn d’odi cap als enemics, va proclamar amb claredat absoluta la seva crida: «Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen».
El seu llenguatge és escandalós i sorprenent, però totalment coherent amb la seva experiència de Déu. El Pare no és violent: estima fins i tot els seus enemics, no busca la destrucció de ningú. La seva grandesa no consisteix a venjar-se, sinó a estimar incondicionalment tothom. Qui se senti fill d’aquest Déu no ha d’introduir en el món odi ni destrucció de ningú.
L’amor a l’enemic no és un ensenyament secundari de Jesús adreçat a persones cridades a una perfecció heroica. La seva crida vol introduir en la història una actitud nova davant l’enemic, perquè vol eliminar al món l’odi i la violència destructora. Qui s’assembli a Déu no alimentarà l’odi contra ningú, buscarà el bé de tots, fins i tot el dels seus enemics.
Quan Jesús parla de l’amor a l’enemic no està demanant que alimentem en nosaltres sentiments d’afecte, simpatia o afecte cap a qui ens fa mal. L’enemic segueix sent algú del que podem esperar mal, i difícilment poden canviar els sentiments del nostre cor.
Estimar l’enemic vol dir, primer de tot, no fer-li mal, no buscar ni desitjar fer-li mal. No hem d’estranyar-nos si no sentim amor o afecte cap a ell. És natural que ens sentim ferits o humiliats. Ens hem de preocupar quan seguim alimentant odi i set de venjança.
Però no es tracta només de no fer-li mal. Podem donar més passos fins a estar fins i tot disposats a fer-li el bé si el trobem necessitat. No hem d’oblidar que som més humans quan perdonem que quan ens vengem. Podem fins i tot tornar-li bé per mal.
El perdó sincer a l’enemic no és fàcil. En algunes circumstàncies, la persona se li pot fer pràcticament impossible alliberar-se de seguida del rebuig, l’odi o la set de venjança. No hem de jutjar ningú des de fora. Només Déu ens comprèn i perdona de manera incondicional, fins i tot quan no som capaços de perdonar.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
