NO A LA IDOLATRIA DEL DINER
El Diner, convertit en ídol absolut, és per a Jesús el major enemic per construir aquest món més digne, just i solidari que Déu vol. Ja fa vint segles que el Profeta de Galilea va denunciar de manera rotunda que el culte al Diner serà sempre el major obstacle que trobarà la humanitat per progressar cap a una convivència més humana.
La lògica de Jesús és aclaparadora: «No podeu servir alhora Déu i el diner». Déu no pot regnar al món i ser Pare de tots sense reclamar justícia per als que són exclosos d’una vida digna. Per això no poden treballar per aquest món més humà volgut per Déu aquells que, dominats per l’ànsia d’acumular riquesa, promouen una economia que exclou els més febles i els abandona a la fam i la misèria.
És sorprenent el que està succeint amb el papa Francesc. Mentre els mitjans de comunicació i les xarxes socials que circulen per internet ens informen, amb tota mena de detalls, dels gestos més petits de la seva personalitat admirable, s’oculta de manera vergonyosa el seu clam més urgent a tota la humanitat: «No a una economia de l’exclusió i la iniquitat. Aquesta economia mata».
Francesc no necessita llargues argumentacions ni profundes anàlisis per exposar el seu pensament. Sap resumir la seva indignació en paraules clares i expressives que podrien obrir l’informatiu de qualsevol telenotícies o ser titular de la premsa en qualsevol país. Només alguns exemples.
«No pot ser que no sigui notícia que mori de fred un ancià enmig del carrer i que sí que ho sigui la caiguda de dos punts a la borsa. Això és exclusió. No es pot tolerar que es llenci menjar quan hi ha gent que passa gana. Això és inequitat».
Vivim «en la dictadura d’una economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà». Com a conseqüència, «mentre els guanys d’uns pocs creixen exponencialment, els de la majoria es queden cada vegada més lluny del benestar d’aquesta minoria feliç».
«La cultura del benestar ens anestesia, i perdem la calma si el mercat ofereix alguna cosa que encara no hem comprat, mentre totes aquestes vides trencades per falta de possibilitats ens semblen un espectacle que de cap manera ens altera».
Quan l’han acusat de comunista, el papa ha respost de manera rotunda: «Aquest missatge no és marxisme, sinó Evangeli pur» Un missatge que ha de tenir ressò permanent en les nostres comunitats cristianes. El contrari podria ser signe del que diu el papa: «Ens estem tornant incapaços de compadir-nos dels clams dels altres i ja no plorem davant el drama dels altres».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
