NO BAIXIS DE LA CREU
Segons el relat evangèlic, els que passaven davant Jesús crucificat es burlaven d’ell i, rient del seu sofriment, li feien dos suggeriments sarcàstiques: si ets Fill de Déu, «salva’t a tu mateix» i «baixa de la creu».
Aquesta és exactament la nostra reacció davant el patiment: salvar-nos nosaltres mateixos, pensar només en el nostre benestar i, per tant, evitar la creu, passar-nos la vida sortejant tot el que ens pot fer patir. Serà també Déu com nosaltres? Algú que només pensa en si mateix i en la seva felicitat?
Jesús no respon la provocació dels que es burlen d’ell. No pronuncia cap paraula. No és el moment de donar explicacions. La seva resposta és el silenci. Un silenci que és respecte als que el menyspreen i, sobretot, compassió i amor.
Jesús només trenca el seu silenci per adreçar-se a Déu amb un crit esquinçador: «Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat?». No demana que el salvi baixant-lo de la creu. Només que no s’amagui ni l’abandoni en aquest moment de mort i patiment extrem. I Déu, el seu Pare, roman en silenci.
Només escoltant fins al fons aquest silenci de Déu descobrim una mica el seu misteri. Déu no és un ésser poderós i triomfant, tranquil i feliç, aliè al sofriment humà, sinó un Déu callat, impotent i humiliat, que pateix amb nosaltres el dolor, la foscor i fins la mateixa mort.
Per això, en contemplar el Crucificat, la nostra reacció no pot ser de burla o menyspreu, sinó de pregària confiada i agraïda: «No baixis de la creu. No ens deixis sols en la nostra aflicció. De què ens serviria un Déu que no conegués les nostres malalties? Qui ens podria entendre?».
En qui podrien esperar els torturats de tantes presons secretes? On podrien posar la seva esperança tantes dones humiliades i violentades sense cap defensa? A què s’aferrarien els malalts crònics i els moribunds? Qui podria oferir consol a les víctimes de tantes guerres, terrorismes, fams i misèries? No. No baixis de la creu, car, si no et sentim «crucificat» al nostre costat, ens veurem més «perduts».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
