APRENDRE A VIURE
L’evangelista Joan ha posat un interès especial en indicar als seus lectors com es va iniciar el petit grup de seguidors de Jesús. Tot sembla casual. El Baptista es fixa en Jesús que passava per allà i diu als deixebles que l’acompanyen: «Mireu l’Anyell de Déu».
Probablement, els deixebles no l’han entès gaire, però comencen a «seguir Jesús». Durant un temps, caminen en silenci. No hi ha hagut encara un veritable contacte amb ell. Estan seguint un desconegut i no saben exactament per què ni per a què.
Jesús trenca el silenci amb una pregunta: «Què busqueu?» Què espereu de mi? Voleu orientar la vostra vida en la direcció que porto jo? Són coses que cal aclarir bé. Els deixebles li diuen: «Mestre, on habites?» Quin és el secret de la teva vida? Què és viure per a tu? Pel que sembla, no busquen conèixer noves doctrines. Volen aprendre de Jesús una manera diferent de viure. Volen viure com ell.
Jesús els respon directament: «Veniu i ho veureu». Feu vosaltres mateixos l’experiència. No busqueu informació de fora. Veniu a viure amb mi i descobrireu com visc jo, des d’on oriento la meva vida, a qui em dedico, per què visc així.
Aquest és el pas decisiu que necessitem fer avui per inaugurar una fase nova en la història del cristianisme. Milions de persones es diuen cristianes, però no han experimentat un veritable contacte amb Jesús. No saben com va viure, ignoren el seu projecte. No aprenen res especial d’ell.
Mentrestant, en les nostres Esglésies no tenim capacitat per engendrar nous creients. La nostra paraula ja no resulta atractiva ni creïble. Pel que sembla, el cristianisme, tal com nosaltres l’entenem i vivim, interessa cada vegada menys. Si algú se’ns apropés a preguntar «on viviu», «què hi ha d’interessant en les vostres vides», com respondríem?
És urgent que els cristians es reuneixin en petits grups per aprendre a viure a l’estil de Jesús escoltant junts l’evangeli. Ell és més atractiu i creïble que tots nosaltres. Pot engendrar nous seguidors, ja que ensenya a viure de manera diferent i interessant.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
