IDENTIFICAT
AMB LES VÍCTIMES
Ni el poder de Roma ni les autoritats del Temple van poder suportar la novetat de Jesús. La seva manera d’entendre i de viure Déu era perillosa. No defensava l’Imperi de Tiberi, cridava tothom a buscar el Regne de Déu i la seva justícia. No li importava trencar la llei del dissabte ni les tradicions religioses, només li preocupava alleujar el patiment de la gent malalta i desnodrida de Galilea.
No li ho van perdonar. S’identificava massa amb les víctimes innocents de l’Imperi i amb els oblidats per la religió del Temple. Executat sense pietat en una creu, en ell se’ns revela ara Déu, identificat per sempre amb totes les víctimes innocents de la història. Al crit de tots ells s’uneix ara el crit de dolor del mateix Déu.
En aquest rostre desfigurat del Crucificat se’ns revela un Déu sorprenent, que trenca les nostres imatges convencionals de Déu i posa en qüestió tota pràctica religiosa que pretengui donar-li culte oblidant el drama d’un món on se segueix crucificant els més febles i indefensos.
Si Déu ha mort identificat amb les víctimes, la seva crucifixió es converteix en un desafiament inquietant per als seguidors de Jesús. No podem separar Déu del sofriment dels innocents. No podem adorar el Crucificat i viure d’esquena al patiment de tants éssers humans destruïts per la fam, les guerres o la misèria.
Déu ens segueix interpel·lant des dels crucificats dels nostres dies. No ens està permès de seguir vivint com espectadors d’aquest sofriment immens alimentant una ingènua il·lusió d’innocència. Hem de rebel·lar-nos contra aquesta cultura de l’oblit que ens permet aïllar-nos dels crucificats, desplaçant el sofriment injust que hi ha al món cap a una «llunyania» on desapareix tot clam, gemec o plor.
No podem tancar-nos en la nostra «societat del benestar», ignorant aquesta altra «societat del malestar» en la qual milions d’éssers humans neixen només per extingir-se als pocs anys d’una vida que només ha estat sofriment. No és humà ni cristià instal·lar-nos en la seguretat oblidant els que només coneixen una vida insegura i amenaçada.
Quan els cristians aixequem els nostres ulls fins al rostre del Crucificat, contemplem l’amor insondable de Déu, lliurat fins a la mort per la nostra salvació. Si la mirem més detingudament, aviat descobrim en aquest rostre el de tants altres crucificats que, lluny o a prop nostre, estan reclamant el nostre amor solidari i compassiu.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
