ORIENTAR-SE
CAP A DÉU
No hi ha tècniques ni mètodes que condueixin de manera automàtica cap a Déu. Però si que hi ha actituds i gestos que ens poden disposar a les persones a preparar-nos a la trobada amb ell. Més encara. Les paraules més belles i els discursos més brillants sobre Déu són inútils si cadascú de nosaltres no ens obrim ell. Com?
El més important per orientar-se cap a Déu és invocar-lo des del fons del cor, tot sol, en la intimitat de la pròpia consciència. És aquí on hom s’obre confiadament al misteri de Déu o decideix viure sol, de manera atea, sense Déu. Però ¿es pot invocar Déu quan un no creu en ell ni està segur de res? Charles de Foucauld i altres no creients van iniciar la seva recerca de Déu amb aquesta invocació: «Déu, si existeixes, mostra’m el teu rostre». Aquesta invocació humil i sincera enmig de la foscor és, probablement, un dels camins més purs per fer-nos sensibles al misteri de Déu.
Per orientar-se cap a Déu també és important eliminar de la pròpia vida allò que ens està impedint trobar-nos amb ell. Si hom, per exemple, té la pretensió de saber-ho tot i d’haver comprès ja el misteri últim de la realitat, l’ésser humà, de la vida i de la mort, és difícil que cerqui de debò Déu. Si hom viu encongit per diferents pors o enfonsat en la desesperança, com s’obrirà amb confiança a un Déu que l’estima sense fi? Si algú es tanca en el seu propi egoisme i només sent desamor i indiferència cap als altres, ¿com podrà obrir-se a un Déu que és només Amor?
Per orientar-se cap a Déu és important mantenir el desig, perseverar en la recerca, seguir invocant, saber esperar. No hi ha una altra forma de caminar cap al Misteri de qui és la font de la vida. El relat dels mags remarca de moltes formes la seva actitud exemplar en la recerca del Salvador. Aquests homes saben posar-se en camí cap al Misteri.
- Saben preguntar humilment,
- superar moments de foscor,
- perseverar en la recerca
- i adorar Déu encarnat en la fragilitat d’un ésser humà.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
