MÀRTIR FIDEL
Els cristians hem atribuït al Crucificat diversos noms: «redemptor», «salvador», «rei», «alliberador». Podem acostar-nos a ell agraïts: ell ens ha rescatat de la perdició. Podem contemplar-lo commoguts: ningú no ens ha estimat així. Podem abraçar-nos a ell per trobar forces enmig dels nostres sofriments i penes.
Entre els primers cristians se l’anomenava també «màrtir», és a dir «testimoni». Un escrit que porta per nom Apocalipsi, redactat cap a l’any 95, veu en el Crucificat el «màrtir fidel», «testimoni fidel». Des de la creu, Jesús se’ns presenta com a testimoni fidel de l’amor de Déu i també d’una existència identificada amb els últims. No hem d’oblidar-ho.
Es va identificar tant amb les víctimes innocents que va acabar com elles. La seva paraula molestava. Havia anat massa lluny parlant de Déu i la seva justícia. Ni l’Imperi ni el temple ho podien consentir. Calia eliminar-lo. Potser, abans que Pau comencés a elaborar la seva teologia de la creu, entre els pobres de Galilea es vivia aquesta convicció: «Ha mort per nosaltres», «per defensar-nos fins a la fi», «per atrevir-se a parlar de Déu com a defensor dels últims».
Mirant el Crucificat hauríem de recordar instintivament el dolor i la humiliació de tantes víctimes desconegudes que, al llarg de la història, han patit, pateixen i patiran oblidades per gairebé tothom. Seria una burla besar el Crucificat, invocar-lo o adorar-lo mentre vivim indiferents a tot sofriment que no sigui el nostre.
El crucifix està desapareixent de les nostres llars i institucions, però els crucificats encara hi són. Els podem veure cada dia a qualsevol telenotícies. Hem d’aprendre a venerar el Crucificat no en un petit crucifix, sinó en les víctimes innocents de la fam i de les guerres, en les dones assassinades per les seves parelles, en els que s’ofeguen en enfonsar-se les seves pasteres.
Confessar el Crucificat no és només fer grans professions de fe. La millor manera d’acceptar-lo com a Senyor i Redemptor és imitar-lo vivint identificats amb els qui pateixen injustament.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
