UN DÉU PROPER
Nadal és molt més que tot aquest ambient superficial i manipulat que es respira aquests dies als nostres carrers. Una festa molt més profunda i joiosa que tots els artefactes de la nostra societat de consum.
Els creients hem de recuperar de nou el cor d’aquesta festa i descobrir darrere de tanta superficialitat i atordiment el misteri que dóna origen a la nostra alegria. Hem d’aprendre a «celebrar» el Nadal. No tothom sap que és celebrar. No tothom sap que és obrir el cor a l’alegria.
I, no obstant això, no entendrem el Nadal si no sabem fer silenci en el nostre cor, obrir la nostra ànima al misteri d’un Déu que se’ns acosta, alegrar-nos amb la vida que se’ns ofereix i assaborir la festa de l’arribada d’un Déu Amic.
Enmig del nostre viure diari, de vegades tan avorrit, apagat i trist, se’ns convida a l’alegria. «No hi pot haver tristesa quan neix la vida» (Lleó el Gran). No es tracta d’una alegria insulsa i superficial. L’alegria dels que estan alegres sense saber per què. «Tenim motius per al goig radiant, per a l’alegria plena i per a la festa solemne: Déu s’ha fet home i ha vingut a habitar entre nosaltres» (Leonardo Boff). Hi ha una alegria que només la poden gaudir aquells que s’obren a la proximitat de Déu i es deixen atreure per la seva tendresa.
Una alegria que ens allibera de pors, desconfiances i inhibicions davant Déu. Com témer un Déu que se’ns presenta com un nen? Com defugir a qui se’ns ofereix com un infant fràgil i indefens? Déu no ha vingut armat de poder per imposar-se als homes. Se’ns ha apropat en la tendresa d’un nen a qui podem acollir o rebutjar.
Déu no pot ser ja l’Ésser «omnipotent» i «poderós» que nosaltres sospitem, tancat en la serietat i el misteri d’un món inaccessible. Déu és aquest nen lliurat afectuosament a la humanitat, aquest petit que busca la nostra mirada per alegrar-nos amb el seu somriure.
El fet que Déu s’hagi fet nen diu molt més de com és Déu que totes les nostres cabòries i especulacions sobre el seu misteri. Si sabéssim aturar-nos en silenci davant d’aquest nen i acollir des del fons del nostre ésser tota la proximitat i la tendresa de Déu, potser entendríem per què el cor d’un creient ha d’estar amarat d’una alegria diferent aquests dies de Nadal.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
