L’ESPERIT ÉS DE TOTS
La nostra vida està feta de múltiples experiències. Goigs i disgustos, èxits i fracassos, llums i ombres van entreteixint el nostre viure diari omplint-nos de vida o atabalant el nostre cor.
Però sovint no som capaços de percebre tot el que hi ha en nosaltres mateixos. El que captem amb la nostra consciència és només una petita illa al mar molt més ampli i profund de la nostra vida. De vegades, se’ns escapa, fins i tot, el més essencial i decisiu.
En el seu preciós llibre Experiència espiritual, K. Rahner ens ha recordat amb vigor aquesta «experiència» radicalment diferent que es dóna sempre en nosaltres, encara que passi moltes vegades desapercebuda: la presència viva de l’Esperit de Déu que treballa des de dins del nostre ésser.
Una experiència que queda, gairebé sempre, com encoberta per moltes altres que ocupen el nostre temps i la nostra atenció. Una presència que queda com reprimida i oculta sota altres impressions i preocupacions que s’apoderen del nostre cor.
Gairebé sempre ens sembla que el que és gran i gratuït ha de ser sempre una cosa poc freqüent, però, quan es tracta de Déu, no és així. Hi ha hagut en certs sectors del cristianisme una tendència a considerar aquesta presència viva de l’Esperit com una cosa reservada més aviat a persones escollides i selectes. Una experiència pròpia de creients privilegiats.
Rahner ens recorda que l’Esperit de Déu és sempre viu al cor de l’ésser humà ja que l’Esperit és senzillament la comunicació del mateix Déu en el més íntim de la nostra existència. Aquest Esperit de Déu es comunica i s’ofereix, fins i tot, allà on aparentment no passa res. Allà on s’accepta la vida i es compleix amb senzillesa l’obligació pesada de cada dia.
L’Esperit de Déu continua treballant silenciosament en el cor de la gent normal i senzilla, en contrast amb l’orgull i les pretensions dels que se senten en possessió de l’Esperit.
La festa de la Pentecosta és una invitació a cercar aquesta presència de l’Esperit de Déu en tots nosaltres, no per presentar-la com un trofeu que posseïm davant d’altres que no han estat elegits, sinó per acollir aquest Déu que és la font de tota vida, per molt petita i pobra que ens pugui semblar a nosaltres.
L’Esperit de Déu és de tots, perquè l’Amor immens de Déu no pot oblidar cap llàgrima, cap gemec ni anhel que brolla del cor dels seus fills i filles.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
