BANDERA DISCUTIDA
Simeó és un personatge entranyable. Ens l’imaginem gairebé sempre com un sacerdot ancià del Temple, però res d’això se’ns diu en el text. Simeó és un home bo del poble, que guarda en el seu cor l’esperança de veure un dia «el consol» que tant necessiten. «Impulsat per l’Esperit de Déu», puja al temple en el moment en què estan entrant Maria, Josep i el seu nen Jesús.
La trobada és commovedora. Simeó reconeix en el nen que porta aquella parella pobra de jueus piadosos, el Salvador que fa tants anys que està esperant. L’home se sent feliç. En un gest agosarat i maternal, «prengué el nen en braços» amb amor i gran afecte. Beneeix Déu i beneeix els pares. Sens dubte, l’evangelista el presenta com a model. Així hem d’acollir el Salvador.
Però, de sobte, es dirigeix a Maria i el seu rostre canvia. Les seves paraules no presagien res tranquillitzador: «Una espasa et traspassará l’ànima». Aquest nen que té en els seus braços serà una «senyera»: font de conflictes i d’enfrontaments. Jesús farà que «molts caiguin i molts d’altres s’aixequin». Uns l’acolliran i la seva vida adquirirà una dignitat nova: la seva existència s’omplirà de llum i d’esperança. Altres el rebutjaran i la seva vida es farà malbé: el rebuig de Jesús serà la seva ruïna.
En prendre postura davant Jesús, «es revelaran els sentiments amagats al cor de molts». Ell posarà al descobert el que hi ha en el més profund de les persones. L’acollida d’aquest nen demana un canvi profund. Jesús no ve a portar tranquillitat, sinó a generar un procés dolorós i conflictiu de conversió radical.
Sempre és així. També avui. Una Església que prengui seriosament la seva conversió a Jesucrist, no serà mai un espai de tranquillitat sinó de conflicte. No és possible una relació més vital amb Jesús sense fer passos cap a majors nivells de veritat. I això és sempre dolorós per a tothom.
Com més ens apropem a Jesús, més bé veurem les nostres incoherències i desviacions; el que hi ha de veritat o de mentida en el nostre cristianisme; el que hi ha de pecat en els nostres cors i les nostres estructures, en les nostres vides i les nostres teologies.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
