PRENDRE LA CREU
El relat de la crucifixió, proclamat en la festa de Crist Rei, ens recorda als seguidors de Jesús que el seu regne no és un regne de glòria i de poder, sinó de servei, d’amor i d’entrega total per rescatar l’ésser humà del mal, el pecat i la mort.
Habituats a proclamar la «victòria de la Creu», correm el risc d’oblidar que el Crucificat no té res a veure amb un fals triomfalisme que buida de contingut el gest més sublim de servei humil de Déu envers les seves criatures. La Creu no és una espècie de trofeu que mostrem als altres amb orgull, sinó el símbol de l’Amor crucificat de Déu que ens convida a seguir el seu exemple.
Cantem, adorem i besem la Creu de Crist perquè en el més profund del nostre ésser sentim la necessitat de donar gràcies a Déu pel seu amor insondable, però sense oblidar que el primer que ens demana Jesús de manera insistent no és besar la Creu sinó prendre-la. I això consisteix senzillament en seguir els seus passos de manera responsable i compromesa, sabent que aquest camí ens portarà tard o d’hora a compartir el seu destí dolorós.
No ens està permès d’apropar-nos al misteri de la Creu de manera passiva, sense cap intenció de portar-la. Per això, hem de tenir molta cura de certes celebracions que poden crear al voltant de la Creu una atmosfera atractiva però perillosa, si ens distreuen del seguiment fidel al Crucificat fent-nos viure la il·lusió d’un cristianisme sense Creu. És precisament en besar la Creu quan hem d’escoltar la crida de Jesús: «Si algú vol venir amb mi,… que prengui la seva creu i que em segueixi».
Per als seguidors de Jesús, reivindicar la Creu és apropar-se servicialment als crucificats; introduir justícia on s’abusa dels indefensos; reclamar compassió on només hi ha indiferència davant els que pateixen. Això ens portarà conflictes, rebuig i sofriment. Serà la nostra manera humil de prendre la Creu de Crist.
El teòleg catòlic Johann Baptist Metz insisteix en el perill que la imatge del Crucificat ens estigui ocultant el rostre d’aquells que avui viuen crucificats. En el cristianisme dels països del benestar està passant, segons ell, un fenomen molt greu: «La Creu ja no intranquil·litza ningú, no té cap fibló; ha perdut la tensió del seguiment de Jesús, no crida a cap responsabilitat, sinó que en descarrega».
No hem de revisar tots quina és la nostra veritable actitud davant el Crucificat? No hem d’apropar-nos a ell de manera més responsable i compromesa?
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
