NO OBLIDAR ALLÒ ESSENCIAL
No era fàcil per als contemporanis de Jesús tenir una visió clara del que constituïa el nucli de la seva religió. La gent senzilla se sentia perduda. Els escribes parlaven de sis-cents tretze manaments continguts en la llei. Com orientar-se en una xarxa tan complicada de preceptes i prohibicions? En algun moment, el plantejament va arribar fins a Jesús: ¿què és el més important i decisiu? Quin és el manament principal, el que pot donar sentit als altres?
Jesús no s’ho va pensar dues vegades i va respondre recordant unes paraules que tots els jueus homes repetien diàriament al començament i al final del dia: «Escolta, Israel, el Senyor, el nostre Déu, és l’únic Senyor. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament». Ell mateix havia pronunciat aquell matí aquestes paraules. A ell l’ajudaven a viure centrat en Déu. Això era el primer per a ell.
De seguida va afegir una cosa que ningú li havia preguntat: «El segon li és semblant: Estima els altres com a tu mateix». No hi ha res més important que aquests dos manaments. Per a Jesús són inseparables. No es pot estimar Déu i desentendre’s del veí.
A nosaltres se’ns ocorren moltes preguntes. Què és estimar Déu? Com es pot estimar algú a qui ni tan sols podem veure? En parlar de l’amor a Déu, els hebreus no pensaven en els sentiments que poden néixer en el nostre cor. La fe en Déu no consisteix en un «estat d’ànim». Estimar Déu és senzillament centrar la vida en ell per viure-ho tot des de la seva voluntat.
Per això afegeix Jesús el segon manament. No és possible estimar Déu i viure oblidat de gent que pateix i a la qual Déu estima tant. No hi ha un «espai sagrat» en què puguem «entendre’ns» tot sols amb Déu, d’esquena als altres. Un amor a Déu que oblida els seus fills i filles és una gran mentida.
La religió cristiana els resulta avui a no pocs complicada i difícil d’entendre. Probablement necessitem a l’Església un procés de concentració en l’essencial per a desprendre’ns d’afegits secundaris i quedar-nos amb l’important: estimar Déu amb totes les meves forces i estimar els altres com em vull a mi mateix.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
