EL COR DEL CRISTIANISME
La gent necessita Jesús i el busca. Hi ha alguna cosa en ell que els atrau, però encara no saben exactament per què el busquen ni per a què. Segons l’evangelista, molts ho fan perquè el dia anterior els ha distribuït pa per saciar la seva fam.
Jesús comença a conversar amb ells. Hi ha coses que convé aclarir des del principi. El pa material és molt important. Ell mateix els ha ensenyat a demanar a Déu «el pa de cada dia» per a tothom. Però l’ésser humà necessita alguna cosa més. Jesús vol oferir-los un aliment que pot sadollar per sempre la seva fam de vida.
La gent intueix que Jesús els està obrint un horitzó nou, però no saben què fer, ni per on començar. L’evangelista resumeix els seus interrogants amb aquestes paraules: «Com hem d’actuar per a fer les obres de Déu?». En ells hi ha un desig sincer d’encertar. Volen treballar en el que Déu vol, però, acostumats a pensar-ho tot des de la Llei, pregunten a Jesús quines obres, pràctiques i observances noves han de tenir en compte.
La resposta de Jesús toca el cor del cristianisme: «l’obra (en singular!) que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat». Déu només vol que creguin en Jesucrist perquè és el gran regal que ell ha enviat al món. Aquesta és la nova exigència. En això han de treballar. La resta és secundari.
Després de vint segles de cristianisme, no necessitem descobrir de nou que tota la força i l’originalitat de l’Església està en creure en Jesucrist i seguir? No necessitem passar de l’actitud d’adeptes d’una religió de «creences» i de «pràctiques» a viure com a deixebles de Jesús?
La fe cristiana no consisteix primordialment en anar complint correctament un codi de pràctiques i observances noves, superiors a les de l’antic testament. No. La identitat cristiana està en aprendre a viure un estil de vida que neix de la relació viva i confiada en Jesús el Crist. Ens anem fent cristians en la mesura que aprenem a pensar, a sentir, a estimar, a treballar, a patir i a viure com Jesús.
Ser cristià exigeix avui una experiència de Jesús i una identificació amb el seu projecte que no es requeria fa uns anys per ser un bon practicant. Per subsistir enmig de la societat laica, les comunitats cristianes necessiten tenir cura més que mai de l’adhesió i el contacte vital amb Jesús el Crist.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat






