ESCOLTAR JESÚS EN LA SOCIETAT ACTUAL
Fa uns anys era la religió la que oferia a la majoria de persones, criteris per interpretar la vida i principis per orientar-la amb sentit i responsabilitat. Avui, per contra, són força els qui prescindeixen de Déu per enfrontar-se sols a la seva vida, els seus desitjos, pors i expectatives.
No és una tasca fàcil. Probablement mai no ha resultat a l’individu tan difícil i problemàtic aturar-se a pensar, reflexionar i prendre decisions sobre si mateix i sobre l’important de la seva vida. Vivim submergits en una «cultura de la intranscendència», que lliga les persones a l’«aquí» i a l’«ara», fent-los viure només per al que és immediat, sense cap obertura al misteri últim de la vida. Ens movem en una «cultura del divertiment» que arrenca les persones de si mateixes i els fa viure oblidades de les grans qüestions que porten en el seu cor.
L’home dels nostres dies ha après moltes coses, està informat de tot allò que passa al món que l’envolta, però no sap el camí per conèixer-se a si mateix i construir la seva llibertat. Molts subscriurien la fosca descripció que feia el director de La Croix, G. Hourdin, fa uns quants anys: «L’home s’està fent incapaç d’estimar, de ser lliure, de jutjar per si mateix, de canviar la seva manera de viure. S’està convertint en el robot disciplinat que treballa per guanyar diners, que després gaudirà en unes vacances col·lectives. Llegeix les revistes de moda, veu les emissions de televisió que tothom veu. Així aprèn què és, què vol i com ha de pensar i viure».
Necessitem més que mai fer cas de l’anunci evangèlic: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Ens cal aturar-nos, fer silenci i escoltar més a Déu revelat en Jesús. Aquesta escolta interior ajuda a viure en la veritat, a assaborir la vida en les seves arrels, a no malbaratar-la de qualsevol manera, a no passar superficialment davant l’essencial. Escoltant Déu encarnat en Jesús descobrim la nostra petitesa i la nostra pobresa, però també la nostra grandesa d’éssers estimats infinitament per ell.
Cadascú és lliure per viure escoltant Déu o donant-li l’esquena. Però, en qualsevol cas, hi ha alguna cosa que hem de recordar tots, encara que sigui escandalós i contracultural: viure sense un sentit últim és viure de manera «in-sensata»; actuar sense escoltar la veu interior de la consciència és ser un «inconscient».
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
