ESCOLTAR JESÚS
Els cristians de tots els temps s’han sentit atrets per l’escena anomenada tradicionalment «la transfiguració del Senyor». No obstant això, als que pertanyem a la cultura moderna no se’ns fa fàcil penetrar en el significat d’un relat, redactat amb imatges i recursos literaris, propis d’una «teofania»» o revelació de Déu.
No obstant això, l’evangelista Lluc ha introduït detalls que ens permeten descobrir amb més realisme el missatge d’un episodi que a molts els resulta avui estrany i inversemblant. Des del començament ens indica que Jesús puja amb els seus deixebles més propers a la part alta d’una muntanya senzillament «per pregar», no per contemplar una transfiguració.
Tot succeeix durant la pregària de Jesús: «Mentre pregava, l’aspecte del seu rostre va canviar». Jesús, recollit profundament, acull la presència del seu Pare, i el seu rostre canvia. Els deixebles perceben alguna cosa de la seva identitat més profunda i amagada. Una cosa que no poden copsar en la vida ordinària de cada dia.
A la vida dels seguidors de Jesús no falten moments de claredat i de certesa, d’alegria i de llum. Ignorem el que va succeir a la part alta d’aquella muntanya, però sabem que en la pregària i el silenci és possible d’albirar, des de la fe, una mica de la identitat oculta de Jesús. Aquesta oració és font d’un coneixement que no és possible obtenir dels llibres.
Lluc diu que els deixebles tot just s’assabenten de res, ja que «la son els vencia» i només quan es van «desvetllar», van veure alguna cosa. Pere només sap que allà s’hi està molt bé i que aquesta experiència no hauria d’acabar mai. Lluc diu que «no sabia què deia».
Per això, l’escena culmina amb una veu i mandat solemne. Els deixebles es veuen coberts per un núvol. Tenen por doncs tot allò els sobrepassa. No obstant això, d’aquell núvol en surt una veu: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo». L’escolta ha de ser la primera actitud dels deixebles.
Els cristians d’avui necessitem urgentment «interioritzar» la nostra religió si volem revifar la nostra fe. No n’hi ha prou de sentir l’Evangeli de manera distreta, rutinària i gastada, sense cap desig d’escoltar. No n’hi ha prou tampoc amb una escolta intel·ligent preocupada només de comprendre.
Necessitem escoltar Jesús viu en el més íntim del nostre ésser. Tots, predicadors i poble fidel, teòlegs i lectors, ens cal escoltar la seva Bona Notícia de Déu, no des de fora sinó des de dins. Deixar que les seves paraules baixin dels nostres caps fins al cor. La nostra fe seria més forta, més joiosa, més encomanadissa.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
