ÍDOLS PRIVATS
Hi ha alguna cosa que resulta escandalosa i insuportable a qui s’acosta a Jesús des del clima d’autosuficiència que es viu a la societat moderna. Jesús és radical a l’hora de demanar una adhesió a la seva persona. El seu deixeble ho ha de subordinar tot al seguiment incondicional.
No es tracta d’un «consell evangèlic» per a un grup de cristians selectes o una elit d’esforçats seguidors. És la condició indispensable de tot deixeble. Les paraules de Jesús són clares i rotundes. «El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu».
Tots sentim al més profund del nostre ésser l’anhel de llibertat. I, tot i això, hi ha una experiència que continua imposant-se generació rere generació: l’ésser humà sembla condemnat a ser «esclau d’ídols». Incapaços de bastar-nos a nosaltres mateixos, ens passem la vida cercant alguna cosa que respongui a les nostres aspiracions i desitjos més fonamentals.
Cadascú de nosaltres busca un «déu» per viure, alguna cosa que inconscientment convertim en allò essencial de la nostra vida: quelcom que ens domina i s’apropia de nosaltres. Cerquem de ser lliures i autònoms, però, pel que sembla, no podem viure sense lliurar-nos a algun «ídol», que determina la nostra vida sencera.
Aquests ídols són molt diversos: diners, èxit, poder, prestigi, sexe, tranquil·litat, felicitat sigui com sigui… Cadascú sap el nom del seu «déu privat», al qual rendeix secretament el seu ésser. Per això, quan en un gest d’«ingènua llibertat» fem alguna cosa «perquè ens dóna la gana», ens hem de preguntar què és el que en aquell moment ens domina i a qui estem obeint en realitat.
La invitació de Jesús és provocativa. Només hi ha un camí per créixer en llibertat, i només el coneixen els qui s’atreveixen a seguir Jesús incondicionalment, col·laborant amb ell en el projecte del Pare: construir un món just i digne per a tothom.
José Antonio Pagola
Traductor: Francesc Bragulat
